L'exitosa segona vida d'Enric Millo

El cas d'Enric Millo és un d'aquells típics de segona vida -no de doble-, aplicat, en aquest cas particular, a la política. Nascut a Terrassa (1960), encara que políticament sempre adscrit a la província de Girona, la Delegació del Govern a Catalunya no és el primer càrrec que ocupa al llarg de la seva trajectòria. Entre el 1991 i el 1995 va ser delegat territorial de la Conselleria de Treball a Girona. I és que en una primera vida, Millo va ser dirigent d'Unió Democràtica i, per tant, de l'extinta Convergència i Unió. Amb la coalició i després federació va ser diputat entre el 1995 i el 2003.

Quan aquell any, el de l'arribada del tripartit, va saber que no seria cap de llista per la seva província, Millo es va deslligar d'Unió i va aparèixer al PP. Algunes llengües afirmen fins i tot que va intentar entrar en algun partit situat als antípodes del PP, però ell sempre ho ha negat.

Notícies relacionades

Enric Millo, nou delegat del Govern a Catalunya

Les Diades del procés: vuit diferències

Va ser cap de llista del PP per Girona en els comicis del 2010 i, des d'aleshores, portaveu parlamentari a l'ombra, primer, d'Alicia Sánchez-Camacho, de Blanes, completant així el 'lobby' gironí del partit i, actualment, amb Xavier García Albiol.

Millo ha demostrat els seus dots de bon orador i de tenir un tarannà dialogant, no exempt de sentit de l'humor, al mateix temps que s'ha guanyat la confiança del seu actual partit.