El Rei reclama pactes i regeneració en l'obertura oficial de la legislatura

Encara que la falta de majories omple d’incògnites la vida útil que pugui tenir aquest nou temps polític, el cap de l’Estat es va encarregar ahir d’obrir de forma solemne la 12a legislatura –la primera de l’Espanya multipartidista i també de Felip sent Rei– amb apel·lacions rotundes al diàleg, al consens i a la recerca dels pactes necessaris per no defraudar la ciutadania. Va llançar una sèrie de missatges dirigits a ses senyories després de dues cites amb les urnes, una legislatura fallida i un final de vertigen per evitar unes terceres generals:

«Després dels últims processos electorals, el nostre pluralisme polític requereix un diàleg permanent i un debat constructiu; reclama que la generositat, la responsabilitat, el respecte i l’entesa siguin valors permanents en la vida pública, demana la voluntat i la capacitat d’arribar a acords, d’aconseguir la màxima concertació en qüestions bàsiques i necessita el compromís de tots amb l’interès general», va emfatitzar, envoltat de la seva família, des de la tribuna del Congrés.

LES TERCERES ELECCIONS

En un discurs pronunciat davant de diputats i senadors –a més a més d’altres autoritats a les llotges de l’hemicicle–, amb les notables absències dels parlamentaris d’ERC i Bildu i la negativa dels representants d’Units Podem, PNB o Partit Demòcrata Català (PDC) a aplaudir les seves paraules com a gest de distanciament, Felip VI va voler alabar l’esforç polític realitzat en temps de descompte per evitar una altra crida als espanyols a les urnes. Es referia sense esmentar-los a Ciutadans i Coalició Canària, els grups que van avalar la investidura de Mariano Rajoy, i també al PSOE, que després d’un important calvari intern va acabar acceptant l’abstenció per fer possible que hi hagués un Govern. 

Segons el cap de l’Estat, quan unes altres generals semblaven la sortida més probable al bloqueig polític es va generar una «certa inquietud i malestar», a més a més de «desencant» i «per què no dir-ho, distanciament» de la vida política per part de la ciutadania, així com «preocupació» entre socis i aliats en l’àmbit internacional.

«Crec, no obstant, que és molt important subratllar que la crisi de governabilitat s’ha resolt, finalment, amb diàleg, amb responsabilitat i també amb generositat. No hi ha dubte que els interessos generals han estat molt presents en la seva solució i que, al llarg de tots aquests mesos, la nostra Constitució s’ha complert i els procediments constitucionals s’han respectat –va asseverar–. El poble espanyol, que 

ha donat exemple de maduresa, seny i responsabilitat al llarg de les últimes dècades, especialment durant la crisi econòmica, ens demana, en suma senyories, que dignifiquem la vida pública i prestigiem les seves institucions, que estiguem a l’altura».

REGENERACIÓ MORAL

Tampoc va obviar el que sembla que serà un dels eixos d’aquesta legislatura de durada incerta, el capítol de la regeneració democràtica i la taca de la corrupció que ha afectat pràcticament totes les institucions i ha obligat a prendre mesures, inclosa la Corona, que està a l’espera que es resolgui un judici que afecta la germana del mateix Rei i principalment el seu marit.

Segons va dir Felip VI, assolir la «convivència democràtica» és una gran conquista que requereix «cura i atenció», i això inclou una obligada regeneració moral de la vida democràtica. «És una qüestió de principis, de voluntat i de decisió; també és una qüestió d’ordre en el funcionament del nostre Estat de Dret i antecedent necessari per poder recuperar la confiança dels ciutadans», va avisar.

COHESIÓ I CATALUNYA

Notícies relacionades

Obertura de la XII legislatura al Congrés, en directe

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

El Monarca també es va aturar a reclamar esforços als parlamentaris per idear mesures que ajudin els més afectats per la crisi, en la recerca de «cohesió social», i va decidir no atorgar gaire temps al conflicte sobiranista català, encara que va advertir que «Espanya no es pot negar a si mateixa tal com és; no pot renunciar al seu propi ser; i no pot, en fi, renunciar al patrimoni comú construït per tots i des del qual hem de seguir edificant un futur compartit». En aquest context, va aconsellar diàleg també en l’àmbit territorial respectant la llei.

La presidenta de la Cambra, Ana Pastor, va precedir el cap de l’Estat amb un breu discurs després d’haver-lo acompanyat a ell, la seva família i les autoritats durant els honors militars. Pastor va exigir exemplaritat i respecte mutu en una vida parlamentària que es preveu intensa.