ERC demana treure les restes de Franco del Valle de los Caídos

Els republicans volen que el mausoleu es converteixi en un centre d'interpretació

Presenten una iniciativa al Congrés perquè no s'hi destinin fons mentre no es desposseeixi de connotacions franquistes

 

  / AP / FRANCISCO SECO

2
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol
Iolanda Mármol

Periodista

ver +

La setmana en què es complirà el 41 aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, ERC presenta al Congrés dels Diputats una iniciativa per desposseir de tota connotació feixista el Valle de los Caídos. Els republicans demanen que s'exhumin les restes del general i es treguin del mausoleu. Així mateix, demanen que les del fundador de la falange, José Antonio Primo de Rivera siguin traslladades amb les de la resta de víctimes, excepte que la família decideixi un altre destí.

La proposició no de llei exigeix que es compleixin les recomanacions efectuades per la Comissió d'Experts per al futur del Valle de los Caídos, creada al final de l'última legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero. En les seves conclusions, es recomana l'exhumació de les restes dels dos dirigents per resignificar el Valle de los Caídos i desposseir-lo de qualsevol connotació ideològica o política. La intenció és que l'emplaçament quedi vinculat a la “dimensió moral de la memòria” i els experts entenen que això només serà possible si els enterraments es reserven únicament per a les restes de les víctimes i morts de la Guerra Civil.

La proposta també demana que no es destini cap subvenció directa o indirecta al Valle de los Caídos ni a les organitzacions o institucions vinculades al mausoleu mentre aquestes no col·laborin de manera activa en el compliment de les resolucions de la Comissió d'Experts. 

Notícies relacionades

Els republicans, un dels grups més actius al Congrés en les reivindicacions de memòria històrica, consideren que “un govern verdaderament democràtic no pot consentir, i molt menys recolzar, que continuï amb la mateixa forma i finalitat el monument aixecat a aquells que es van alçar contra un règim democràtic legalment constituït, iniciant una guerra amb milers de persones mortes, exiliades o en la misèria i instaurant un règim totalitari i de terror, caracteritzat per la repressió política, social, cultural i lingüística”. En la seva iniciativa davant la Cambra baixa argumenten que “no ha de consentir que el monument fet amb la sang dels defensors de la democràcia, resti perenne i immutable, com a homenatge a aquells que van lluitar contra la República i la llibertat, i que van assassinar, empresonar, expulsar o esclavitzar els demòcrates republicans”.

Espanya és el segon país del món, després de Cambodja, amb més fosses comunes. Encara que el PSOE va aprovar el 2011 la llei de la memòria històrica el 2007, l'arribada de Mariano Rajoy al Govern va paralitzar les dotacions pressupostàries perquè la legislació pogués ser aplicada. La llei estableix mesures a favor dels que van patir la persecució o violència durant la Guerra Civil i gairebé quatre dècades de franquisme. Emparat per la crisi econòmica, Rajoy va complir la seva promesa electoral i no va incloure en els comptes públics cap dotació per compensar les víctimes.