Margallo: "Jo sempre m'he mullat, però ha tingut un cost"

José Manuel García-Margallo presenta aquests dies el seu nou llibre, Europa y el porvenir (Ediciones Península), sobre com preservar l’Estat del benestar, una bona raó per conversar amb aquest exministre d’Exteriors que acaba de sortir del Govern sense voler-ho però assumint-ho amb esportivitat. 

–Europa envelleix a un ritme sense precedents. ¿Espanya està a temps de reformar el sistema i intentar que els més grans de 40 anys tinguin una pensió pública digna?

–S’ha de canviar tota la filosofia. Tot depèn de la decisió política. El nivell de les pensions serà el que les institucions públiques i els polítics decidim que sigui. És el mateix que passa amb el sistema de defensa d’un país o les carreteres. El que cal trencar és el prejudici que les pensions només es podran pagar si augmenten en paral·lel a les cotitzacions. A ningú se li ha acudit dir que s’hagin de  tancar les universitats perquè les taxes no en cobreixen els costos. 

–Al llibre diu que qualsevol Govern «responsable» intenta reduir el deute públic, clau per poder fer front a les despeses derivades de l’envelliment. Amb l’Executiu del qual vostè acaba de sortir, aquest indicador s’ha disparat i ha tancat a tocar del 100% del PIB. 

–Sí, però ha augmentat perquè el que estem vivint és una crisi de deute sobirà. Vam heretar un dèficit del 9% i ens acomiadarem amb un que està per damunt del 4%. El deute públic s’ha incrementat, però recordo que Barack Obama ha sigut acomiadat cum laude i ha deixat un deute de fins al 101%. 

–¿Creu que el president electe, Donald Trump, seguirà moderant el seu discurs com ha fet aquests primers dies després de la votació?

–Trump és l’anti-Obama, promet exactament el contrari que havia dit Obama. Del que diu Trump m’importa el que és generalitzable i exportable a la resta de països, que és el populisme. El brexit n’és un exemple, el primer ministre d’Hongria n’és un altre, els Països Baixos quan es neguen a ratificar l’acord d’associació entre la Unió Europea i Ucraïna n’és un altre, Podem n’és un altre…  Però uns cosa és dir el que faràs i una altra fer-ho. Hi ha moltes coses de les que ha dit que no es poden complir, perquè són acords en el marc de l’Organització Mundial del Comerç, amb la comunitat internacional, amb l’OTAN... 

 

–¿Aleshores no hi ha motiu per tenir-li por?

–A mi el que em fa por és que hi hagi hagut tanta gent que l’hagi seguit igual que el flautista d’Hamelín, amb unes propostes tan extremes. Em va dir l’ambaixador de l’Argentina a Espanya, Ramón Puerta, que Trump és com Carlos Menem: va prometre recuperar les Malvines a sang i foc i al cap de 15 dies estava restablint relacions amb el Regne Unit. Això és el que ha entès el Dow Jones. Creu que les promeses que ha fet no es compliran. 

–Rajoy ha manifestat en el transcurs d’d’aquestes últimes setmanes que està disposat a reformar la Constitució. Vostè en va fer una i fa tres anys l’hi va entregar al president ¿Amb qui la va dissenyar i quins aspectes va modificar?

–La vaig fer amb els millors dels millors. Toca tots els temes, des del preàmbul fins al capítol de llibertats i drets per incorporar-hi les llibertats de nova generació; un títol sencer relacionat amb la Unió Europea i la participació de les autonomies en les preses de decisions a la UE; toca la successió a la Corona; la reforma del Senat; les competències en un sentit molt federal, exclusives, compartides… També el tema del finançament de les comunitats. 

–¿I Catalunya?

–No específicament. Però des del moment que converteixes el Senat en Cambra territorial, reordenes les competències en un sentit federal, estableixes els principis bàsics en matèria de finançament... estàs donant una resposta a Catalunya. De totes maneres, en cap cas aquesta reforma està feta per acontentar els independentistes. Però sí per als que no se senten independentistes, per donar-los una resposta moderna i flexible. I també per als valencians, perquè si una comunitat ha patit el sistema de finançament és la valenciana.

–¿Què li va dir al president?

–Li vaig dir ‘guarda-ho, mira-ho i si és útil utilitza-ho’. Crec que la feina  d’un polític, i molt més si és membre d’un Govern, és intentar diagnosticar els problemes i anticipar-ne les solucions. Mai he cregut que el Govern consisteixi a interpretar les enquestes d’opinió, sinó a anticipar-se als problemes.

–¿El Govern no ha sabut anticipar-se amb Catalunya? 

–Ha estat molt bolcat a evitar el naufragi i hem estat traient aigua fins i tot amb cassoles i no s’ha fet. Cal fer-ho. No és un secret que vaig ser partidari de la reforma constitucional i vaig ser partidari de modificar el sistema de finançament per donar una sortida a aquest tema.

–¿Hi va haver debat al Consell de Ministres i no va guanyar el seu punt de vista?

–Sí, però això pertany al secret del Consell de Ministres.

–Vostè admet que hi havia diverses «línies» en l’anterior Executiu. ¿Es va imposar la de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría?

–És que no sé si Sáenz de Santamaría té un corrent o un grup amb afinitats personals o polítiques. S’hauria de definir ella. Jo sempre m’he mullat i quan hi ha hagut un problema he donat la meva opinió i això m’ha costat alguna cornada. 

–¿Es penedeix d’alguna de les coses que va dir de Catalunya, de debatre amb Oriol Junqueras?

–No, però evidentment ha tingut un cost.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

–¿Per què?

–Perquè estava en el Govern i ja no hi estic.