Rajoy allarga la mà al PSOE i a Catalunya a la recerca de pactes

El veterà polític Mariano Rajoy va oferir ahir al Parlament una altra lliçó de com fer de la necessitat, virtut. Va parlar sense pausa de pactes, acords, aliances, diàleg, entesa. També amb Catalunya. I va deixar clar que, tot i que es mirava el conjunt de l’arc parlamentari, que li tornava la mirada amb indissimulada desconfiança, a qui buscava seduir amb les seves apel·lacions a l’estabilitat era principalment al PSOE, el partit al qual va agrair el canvi de rumb –o sigui, la seva abstenció– per permetre que ell sigui president després de dues eleccions i evitar-ne unes terceres. Però  al llarg del seu discurs, bé directament o bé entre línies, també li va insistir que ara li ha de demanar una mica més.

Li ha de sol·licitar suport parlamentari per tirar endavant reformes o projectes de calat. «Espanya reclama un Govern que pugui governar, estable, durador, sòlid i tranquil·litzador», va dir, després de garantir que complirà amb els 150 punts ja acordats amb Ciutadans i que provarà de tirar endavant, així mateix, els pactes amb Coalició Canària i els seus socis electorals UPN, el PAR i el Fòrum Astúries.

Però amb 170 diputats (els que sumen aquestes formacions amb el PP) no es guanyen les votacions a la Cambra baixa. Per això Rajoy apel·la ara directament al sentit d’Estat dels socialistes perquè facin un pas més enllà de la investidura, mentre que alguns dels seus col·laboradors al Congrés ja llencen esquers al PNB, que amb els seus cinc escons podrien, si a última hora se sumés a la causa el diputat de Nova Canàries, ser clau per tirar endavant uns pressupostos que Brussel·les reclama sense demora. Sobretot si el PSOE no es dóna per al·ludit davant les innombrables crides de Rajoy. 

PACTES I FINANÇAMENT

Entre les qüestions que, segons l’aspirant a la reelecció, estan cridades a sustentar-se en acords d’Estat (per tant, amb el recolzament dels socialistes) que superin en el temps els períodes electorals hi ha la reforma del sistema de pensions; la gestió de les migracions; la lluita contra la violència de gènere o en pro de la conciliació; les mesures davant el canvi climàtic, i l’adaptació a avenços científics i tecnològics.  

Va afegir que s’ha de seguir avançant en matèria de creació d’ocupació per arribar als 20 milions d’espanyols treballant el 2020 i va anunciar una reunió immediata, tan bon punt juri el càrrec, amb els agents socials. Això sí, per als que tenien l’esperança que el Rajoy dels consensos (obligats) estigués disposat a fer marxa enrere amb la seva polèmica reforma laboral, el líder popular va apuntar que no s’ha de fer «marxa enrere» en la  legislació que «està permetent crear mig milió de llocs de treball a l’any».

Es va referir també a un possible pacte sobre regeneració democràtica i a un altre sobre educació que es forgi en només sis mesos, així com a un acord sobre finançament autonòmic que es dissenyi entre partits, «molt especialment amb el PSOE», tot i que atenent les bases que prèviament s’asseguin a una Conferència de Presidents que se celebrarà ben aviat al Senat. «D’aquest fòrum n’ha de sortir un diagnòstic compartit sobre la situació del nostre model autonòmic i la seva suficiència financera, així com una resposta al dia dels principis de solidaritat i cooperació que s’han desenvolupat fins avui», va afegir el candidat popular. 

NOU TO AMB EL GOVERN CATALÀ

Notícies relacionades

Els sis grans moments econòmics que esperen Rajoy en els dos pròxims mesos

La investidura de Rajoy, en directe

Seguidament, va obrir el capítol referit al «repte més greu» que té Espanya: el que li arriba des de Catalunya i el desafiament independentista. Després d’insistir que no canviarà de postura en relació amb la part fonamental (tampoc negociarà cap referèndum perquè segueix pensant que tots els espanyols han de decidir sobre la unitat territorial), va garantir que buscarà entendre’s sobre aquest tema amb els partits constitucionalistes i fomentar el diàleg i la cooperació amb la Generalitat. I, com a novetat, va asseverar estar obert a «buscar fórmules que acomodin millor la necessària solidaritat interterritorial».

Segons van apuntar fonts de la Moncloa, això s’ha d’interpretar com un oferiment a dotar Catalunya d’una balança fiscal més avantatjosa, de manera que pugui comptar amb més ingressos sense incrementar la seva aportació a la resta de l’Estat. La via per la qual s’implementi aquesta proposta, sostenen fonts oficials, encara s’ha de concretar, però existeix una voluntat de fer-ho si les autoritats catalanes, com va indicar en el seu discurs el mateix Rajoy, s’ajusten a la llei. Els populars són conscients que la iniciativa semblarà poca cosa, tot i que avancen que el nou Executiu reforçarà l’àrea de Presidència o d’Administracions Públiques per abordar una nova fase amb la Generalitat.