El vot "esquizofrènic" sacseja les enquestes

La nit del 26-J, els experts en sondejos electorals es van posar les mans al cap. Havien fallat estrepitosament. Encara no s’han refet de la garrotada que va significar per a la seva reputació veure que l’anunciat sorpasso de Podem sobre el PSOE va ser una profecia incomplerta: els socialistes van aconseguir 85 diputats i els morats es van estancar en 71. Els responsables de les quatre empreses demoscòpiques de referència a Espanya –Metroscopia, GAD3, Sigma 2 i MyWord– es van reunir aquesta setmana a Madrid per analitzar on va ser l’error i quina fiabilitat tenen els seus estudis a partir d’ara.

    A la segona qüestió hi responen sense complexos: són incapaços de mesurar amb seguretat la intenció de vot. No poden, al·leguen, perquè s’han quedat sense claus imprescindibles. No saben si, efectivament, el PP guanyarà per majoria absoluta a Galícia aquest diumenge. I quan els pregunten per les terceres eleccions, reconeixen obertament que no podrien esbrinar-ne el resultat. «Serà impossible saber-ho. Cada vegada fallarem més», admet Narciso Michavila, sociòleg electoral i responsable de GAD3. «¿Ens equivocarem? És clar. Molt», reconeix Belén Barreiro, de MyWord. El president de Metroscopia, Juan José Toharia, admet l’error del 26-J però entén que és una «culpa» que no els correspon. «Mai hem dit que predirem el futur, descrivim estats d’ànim», al·lega.

    Tots coincideixen en un factor determinant que resta confiança als seus sondejos: el votant de Pablo Iglesias. «El gran error del 26-J és Podem. Vam estimar malament. Els joves ens deien que els votarien massivament i ens els vam creure», reconeix Barreiro, i planteja que tres mesos després aquell electorat segueix sent imprevisible. Per diverses raons. La primera, la joventut, associada a un estil de vida menys ordenat que el dels adults. La segona, i més desconcertant, que el vot morat registra pujades i baixades de fins a 10 punts en dues setmanes. «No hi va haver solució el 26-J i no n’hi haurà en les terceres eleccions. No sóc capaç d’entendre el votant de Podem, perquè canvia contínuament, és un fenomen molt exaltat, l’observem com un esquizofrènic», justifica la responsable de MyWord. 

Sèries històriques

Els sociòlegs saben que els electors esbiaixen les respostes als enquestadors, de manera que apliquen els seus propis filtres, la cuina, per ponderar els resultats. Amb el PP i el PSOE ho poden fer perquè disposen de sèries històriques per ajustar les dades. Per exemple, a la intenció de vot reconeguda als populars hi sumen diversos punts, conscients que hi ha una part del cens que s’avergonyeix d’admetre-ho. És el vot ocult, que podria estar afectant l’elector socialista.

    El problema és que amb Podem i amb Ciutadans no disposen d’enquestes històriques. Fins al mes de juny no es van adonar que als morats els passa el contrari que al PP: el vot està sobrerepresentat a les enquestes. ¿Com ajusten aquest biaix? No ho saben. «Ara mateix, Podem cau en vot brut. Però seguim sense tenir sèries històriques, així que és molt complicat esbrinar què passarà», coincideix Toharia. «En el cas dels partits emergents no tenim un passat que ens ajudi a predir el futur», resumeix Barreiro. 

El valor dels qualitatius

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Les enquestes, però, segueixen sent útils en altres àmbits . Al PP reconeixen que van elaborar la campanya del 26-J després d’esbotzar les microdades del CIS postelectoral del 20-D i amb anàlisis qualitatives (entrevistes a fons) encarregades a Sigma 2. Fonts responsables de l’estratègia dels conservadors expliquen que aquelles dades van ser clau per plantejar la contesa. Van descobrir que hi havia electors que simpatitzaven amb el canvi però sentien inquietud davant determinades actituds de Podem, així que van decidir plantejar la campanya en l’eix ordre davant caos. I la cosa va funcionar.

    Ho admeten obertament els populars i, també, Podem. «Vam aprendre’n amb Esperanza Aguirre quan es va enfrontar amb Manuela Carmena. Vam decidir no citar-les. No citàvem Podem. Ni tampoc Veneçuela, ni l’Iran. Parlàvem dels radicals per fixar l’eix sense polaritzar com ells volien», expliquen responsables de la campanya del PP. Van estudiar quines franges d’edat eren més permeables als seus missatges, quina part de Podem feia més por, quines paraules generaven desconfiança, i van muntar una estratègia amb la qual van guanyar 14 escons.