La Generalitat recollirà mostres de familiars per identificar desapareguts de la guerra civil

La Generalitat va fer ahir un pas més per intentar saldar el deute amb les tantes vegades oblidades víctimes de la guerra civil i la dictadura. Els departaments d’Exteriors, Justícia i Salut han impulsat conjuntament un programa d’identificació de les persones desaparegudes que permetrà disposar d’una base de dades genètiques de tots els familiars que consten al cens de desapareguts de Catalunya. Aquestes mostres, que seran gratuïtes i s’oferiran a parents de 4.700 víctimes de la guerra, es contrastaran amb els perfils genètics que s’extreguin de les restes trobades a les diferents fosses comunes per intentar accelerar la identificació.

El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, va descriure la iniciativa –que va ser presentada ahir– com un «deute del sistema democràtic» i va explicar que el mecanisme d’identificació serà «integral i sistemàtic» a partir de diferents processos entrellaçats. El primer serà la recollida dels perfils genètics o mostres dels familiars de les víctimes, amb la col·laboració del sistema públic de salut. Per fer-ho s’enviarà a tots els parents inscrits al cens una carta informant-los del projecte i convidant-los a participar en el banc d’ADN.

En paral·lel, l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, dependent de Justícia, efectuarà l’anàlisi antropològica de les restes trobades a les fosses i l’extracció del material genètic. I la Direcció General de Relacions Institucionals serà la responsable de l’emmagatzematge i encreuament de les dades de víctimes i familiars. En aquells casos en què coincideixin les mostres d’ADN, el mateix departament d’Exte­riors s’ocuparà de l’assessorament corresponent als familiars. Amb aquest programa, amb una durada que es preveu allargar fins a haver identificat totes les restes possibles, «es garanteix un dret als vius», en paraules del conseller Carles Mundó, de Justícia.

UN LLARG CAMÍ

Notícies relacionades

La Generalitat impulsarà ben aviat un banc d'ADN de desapareguts

Màlaga instal·la un pipicà en una antiga fossa comuna de la guerra civil

Al cens únic de desapareguts durant la guerra civil hi ha més de 4.700 persones –als familiars dels quals ara se sol·licitarà una mostra d’ADN–, però de les més de 370 fosses registrades, només se n’han explorat les de Gurb, Prats de Lluçanès, Serra de Riés i Torelló. En aquestes exhumacions i en altres actuacions d’urgència s’han localitzat 56 cadàvers i se n’han identificat cinc (quatre a Gurb i un a Prats de Lluçanès). «Fins ara ens han pres el pèl», denunciava a l’abril Xavier Menéndez, arqueòleg i membre del comitè científic de fosses de la Generalitat. «Mentre que a tot Espanya s’ha excavat moltíssim, aquí ens l’hem agafat amb paper de fumar. Només s’han posat excuses i problemes», lamentava.

Romeva va dir que «un dels dèficits més greus de la transició va ser la institucionalització de la desmemòria». L’exeurodiputat d’ICV, que coneix de prop la gestió de la memòria històrica als Balcans (ha publicat dos llibres sobre Bòsnia), va exposar com a pròxims objectius del seu departament en aquesta matèria la millora i actualització de la web del mapa català de fosses i un estudi sistemàtic de zones afectades per la batalla de l’Ebre, en què es calcula que van morir unes 30.000 persones. El seu projecte passa per una acció transversal en polítiques de recuperació poten­ciant la feina conjunta amb entitats com el Memorial Democràtic i el banc d’ADN.