Aigües turbulentes sota el pont entre ERC i el 'colauisme'

La frontera política entre ERC i l’anomenat colauisme –l’espai polític que té com a base el que nodria, fins fa dos anys, ICV i que ha ressorgit de la mà del carisma de l’alcaldessa de Barcelona–, és sens dubte la més activa de la política catalana. És cert que els últims mesos ha passat de ser una frontera de lliure circulació i ambient amigable, tipus Benelux, a una de l’estil Índia-Pakistan, allà a Atari, al Panjab, on cada tarda soldats de cada país escenifiquen un cop de porta (literal).

La relació de l’independentisme, sobretot d’esquerres, i aquí s’hi ha d’incloure també la CUP, amb el colauisme està marcada profundament per aquest 48% de vot secessionista del 27-S i pel record que en les enquestes, els catalans favorables al dret a decidir sumen entre el 70% i el 80%. L’independentisme requereix un agent que els permeti arribar a àmplies capes de la societat catalana que viuen d’esquena al procés, bàsicament a l’àrea metropolitana.

Els independentistes (d’esquerres; CDC s’ha mantingut al marge) es van arribar a plantejar si valdria la pena abaixar un esglaó, passar de la secessió de facto a un referèndum i posar així una pista d’aterratge al colauisme. Així, es van celebrar, abans del 26-J, reunions entre l’esquerra independentista, d’ERC i la CUP, i els comuns per mirar de buscar una via de consens. Fonts del colauisme reconeixen els contactes però assenyalen que hi van assistir en qualitat de mers observadors.

EL CONCEPTE RUI

De l’altre bàndol assenyalen la importància del procés constituent a nivell ciutadà que es vol llançar i lamenten que la idea d’un referèndum, sí, però unilateral (potser el punt mig buscat) hagi sortit de les files secessionistes. «Si es concep com una idea del sobiranisme és més difícil que els comuns la subscriguin. La intenció era que el concepte RUI fos llançat pel colauisme». Entre altres coses perquè, com explicava recentment en un article Gerardo Pisarello, el seu partit no renega de la unilateralitat, només exigeix garanties que un possible referèndum tindria reconeixement internacional i apel·laria al conjunt de la població. ¿I Podem? Desconeixien aquests contactes i sembla difícil.

Així doncs, a la primavera hi havia la sensació que se n’estava coent alguna d’un abast per determinar perquè Podem, a Madrid, i Podem, a Barcelona, hi eren aliens. Però tot això se n’ha anat en orris. La conciliació del missatge dels comuns amb el de Podem, per al 26-J, va donar armes a ERC per fer una campanya d’assetjament al que ells van entendre que eren les contradiccions podemistes. Així, quan en el debat televisiu Pablo Iglesias es va negar a fixar com a línia vermella la d’un referèndum d’autodeterminació, els republicans es van llançar en picat contra Xavier Domènech.

MALESTAR MUTU

El malestar dels comuns va ser evident la nit electoral. No esperaven veure’s atacats per ERC. I ERC es feia creus de com el colauisme no solament feia bandera d’una impossible consulta pactada amb l’Estat, sinó que estava disposat a oblidar-se’n en una negociació per formar govern.

L’episodi del Born, de l’estàtua eqüestre de Franco, és una mostra de com els dos fronts estan a la que salta esperant una mínima guspira per tenir-se-les. ERC es queixa del pacte de Colau amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona, amb el partit que era «la màfia», segons les seves mateixes paraules. Un pacte més instrumental que polític previst pels comuns fins i tot abans d’arribar a l’alcaldia. De fet, un factòtum del colauisme no va tenir inconvenient a deixar-li anar a un destacat dirigent del PSC, el febrer del 2015: «Guanyarem les eleccions i pactarem amb vosaltres, perquè sabeu com funciona la casa». I els comuns diuen que pactar amb un jivaritzat PSC no és res comparat amb cedir el control del Govern i de Junts pel Sí a CDC/PDC com fa ERC.

La relació entre els dos espais també es veu afectada pel fet que el colauisme no està al Parlament. Catalunya Sí que es Pot es va organitzar d’esquena a l’alcaldessa. I el perfil dels diputats de Sí que es Pot és bastant impermeable a l’entesa amb el secessionisme. En paraules d’un membre de JxSí: «Amb Joan Coscubiela al capdavant no arribarem a cap acord». Amb el d’ICV s’interposa una qüestió gairebé de pell.

Notícies relacionades

Els comuns apunten a la Generalitat

ERC demana a Colau que participi en la manifestació de la Diada

Perquè hi hagi pactes parlamentaris amb el colauisme, doncs, són necessàries unes noves eleccions i que, aquesta vegada, els comuns liderin aquest espai. Precisament això, unes eleccions constituents en què s’acoti la força de cada partit, també la del PDC, és el que demana aquesta força.

LES DIFERÈNCIES

Amb tot, hi ha una gran diferència entre ERC i els comuns. Els primers volen sumar els segons. Els colauistes volen aïllar el PDC. Els republicans creuen que prescindir de Convergència és contraproduent per al procés. El colauisme aposta per una nova majoria d’esquerres.