Atutxa, el precedent de Forcadell

La situació que viu Carme Forcadell té un precedent a Euskadi. De fet, el tortuós procés que va patir el penabista Juan Mari Atutxa, a qui el Tribunal Suprem va imposar 18 mesos d’inhabilitació i 18.000 euros de multa, s’ha convertit en un referent quan els dirigents nacionalistes catalans s’han vist amenaçats pels tribunals espanyols. La complexitat del procés i la tempesta política que es va desfermar van provocar que entre la querella contra Atutxa i la sentència passessin cinc anys.

Atutxa va ser inhabilitat perquè, com a president del Parlament basc, es va negar a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak, una de les moltes marques utilitzades per l’esquerra abertzale després de la il·legalització de Batasuna. No va patir en solitari les acusacions, ja que la decisió de no acatar el mandat del Tribunal Suprem va ser de la Mesa del Parlament, i dos més dels seus membres, Gorka Knörr (EA) i Kontxi Bilbao (IU-EB), també van ser condemnats a un any d’inhabilitació i a pagar 12.000 euros de multa.

Curiosament, el que va ser conseller d’Interior durant dues legislatures i objectiu d’ETA és moltes vegades recordat pels seus problemes legals al defensar els drets de l’esquerra abertzale.

El ‘bon nacionalista’

L’immaculat full de serveis d’Atutxa, que des de Madrid era vist com un exemple del bon nacionalista, es va veure truncat el març del 2003. La Sala 61 del Suprem va decretar la il·legalització d’HB, EH i Batasuna i va ordenar al Parlament de Vitòria la dissolució del grup de Sozialista Abertzaleak, capitanejat per Arnaldo Otegi i que comptava entre els seus integrants amb l’històric dirigent d’ETA José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera. Avui, el primer torna a liderar l’esquerra abertzale, mentre que el segon segueix desaparegut per esquivar la justícia espanyola.

Tot i situar-se als antípodes polítics, el president de la Cambra (Atutxa) va apel·lar al fur parlamentari dels integrants de Sozialista Abertzaleak i es va negar a atendre l’ordre directa. El fiscal general de l’Estat, Jesús Cardenal, no va dubtar a querellar-se contra el dirigent penabista, el vicepresident primer de la taula, Gorka Knörr, i la secretària segona, Kontxi Bilbao.

El PNB va viure aquell episodi com una ofensa sense precedents, un atac directe contra un dels seus dirigents més estimats. El mateix president del partit, Xabier Arzalluz, va liderar una recordada mobilització davant el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV), on fins i tot va entonar l’Eusko Gudariak (cant al soldat basc).

Manos Limpias

Després de tres mesos de judici, la instructora del cas el va arxivar el desembre del 2004, però la Sala Penal del mateix tribunal va revocar el sobreseïment. La situació es va complicar encara més quan el nou fiscal general, Cándido Conde-Pumpido, tampoc va voler seguir endavant amb l’acusació, que a partir de llavors va exercir en solitari l’avui qüestionat sindicat Manos Limpias.

La causa –encara que la doctrina Botín determinava la impossibilitat d’obrir un procés amb l’única acusació de l’acció popular– va seguir endavant fins que, el novembre del 2005, el TSJPV va exculpar els acusats emparant-se en la seva inviolabilitat parlamentària.

Insistència del Suprem

Notícies relacionades

El TC suspèn el full de ruta i dóna temps a Forcadell per explicar-se

El Govern obre la via penal contra Forcadell per desobeir el TC

Però el Tribunal Suprem no va quedar satisfet i va optar per anul·lar l’absolució i ordenar la repetició del judici. El TSJPV va tornar a absoldre’ls, i va haver de ser el mateix Suprem, molt dividit, el que condemnés el gener del 2008 els tres encausats a les penes citades.

Aleshores, Atutxa ja havia deixat la política després de 22 anys en actiu. El PNB el va premiar amb la presidència de la Fundació Sabino Arana, dedicada a difondre el nacionalisme basc. També Knörr va optar per allunyar-se de la política, i la que va resultar més afectada va ser Bilbao, que aleshores ocupava un escó.