Claus d’una setmana com no n’hi ha

Però l’impacte polític de la decisió suposa una batalla guanyada per a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en la guerra política que l’enfronta amb el president del Govern, Pedro Sánchez. Agreujada per la «humiliació» que García Ortiz haurà d’indemnitzar, a més, amb 10.000 euros l’empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, i processat per dos delictes fiscals, un altre de falsedat documental i un quart d’organització criminal. Segons la lectura que s’estén entre els socialistes i que els enerva.

Es tracta d’una primera «estacada» judicial contra Sánchez, que va defensar públicament la innocència de García Ortiz –fins i tot durant la celebració del judici– i que ara veu com s’encenen les alarmes al PSOE davant l’esdevenir de la resta de causes judicials –el cas David Sánchez i el cas Begoña Gómez– que envolten el president.

Unes alarmes que, no obstant, no es van activar en el PSOE davant les accions de Santos Cerdán, l’altre protagonista de la setmana després de la seva sortida de presó. Però no tant per la imatge de la llibertat recobrada pel que va ser secretari d’Organització del PSOE –i que va coincidir amb la de Sánchez en un míting al costat del candidat socialista a Extremadura i processat en el cas del germà del president–, sinó per l’informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) que detalla la trama que suposadament va organitzar per obtenir comissions il·legals del 2% d’obres adjudicades pel Govern. La xarxa, segons l’informe, s’hauria posat en marxa pocs dies després de la victòria de Sánchez en les primàries del 2017 davant l’aparell socialista, amb Cerdán com un dels principals artífexs d’aquella gesta. S’hi suma la imatge de la seva dona utilitzant la targeta amb total impudícia.

Per això la sensació de «decepció» però, sobretot, d’«enuig» al si del PSOE contra Cerdán pel mal a un projecte que es reivindicava com el triomf de les bases davant les elits. Una estafa per als militants i per a un projecte que va escalar fins al palau de la Moncloa combatent la corrupció i que ara obliga Sánchez a retre comptes –només des del punt de vista polític– de les accions dels seus dos últims secretaris d’Organització. No s’ha d’oblidar en aquesta convulsa setmana que la Fiscalia Anticorrupció ha demanat per al predecessor de Cerdán, José Luis Ábalos, 24 anys de presó i la setmana que ve podria veure’s l’exministre camí de presó.

Però una vegada més, la principal ‘mordida’ de la corrupció és la que assesta a la democràcia. I allà també cal sumar el cas destapat per l’UCO a Almeria i que s’ha emportat per davant, de moment, la cúpula del PP en aquesta província. Les alarmes, aquesta vegada, tampoc van sonar en la formació que presideix Alberto Núñez Feijóo ni en el partit a Andalusia que controla Juanma Moreno. L’intent del partit d’acotar el cas apartant els implicats i eludir responsabilitats «in vigilando» desmunta l’estratègia amb què el PP assenyala Sánchez com a responsable últim de les accions d’Ábalos i Cerdán, que ja dirimeix la justícia.

Notícies relacionades

Dimiteix més de la meitat de la direcció d’ERC a Barcelona

El llegat d’Ernest Lluch

No obstant, el cost més gran d’aquestes actuacions recau sobre la democràcia i les institucions – en una setmana en què es commemora el 50èaniversari del 20N i l’arribada de la monarquia parlamentària– perquè creix la desafecció política i el mantra que «tots són iguals», caldo de cultiu per als populismes i els moviments antisistema. Com deia aquests dies Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, «els ciutadans no es mereixen aquesta destrossa que només fa que encoratjar el vot als partits que advoquen per destruir les regles d’un sistema que els que l’haurien de defensar no defensen prou».

Tot això mentre el preu d’una dotzena d’ous supera els tres euros, després d’haver augmentat un 22% l’últim any. I l’Unicef situa Espanya amb una taxa del 34,8% de nens, nenes i adolescents en risc de pobresa o exclusió social, la segona posició més elevada de la Unió Europea.