Les exhumacions del Valle de los Caídos, al Suprem

Indignació entre els descendents de les víctimes de la guerra civil que reclamen recuperar les restes dels seus familiars enterrats al Valle de los Caídos. La seva petició ha topat amb nous inconvenients per recuperar els cossos. La primera sentència ferma fins al moment, que obligava Patrimoni Nacional, organisme dependent de la Presidència del Govern, a tornar les restes mortals de Manuel Lapeña i del seu germà Antonio, tots dos afusellats el 1936, ha quedat en paper mullat. La petició de nous informes realitzada per Patrimoni fa que es refermin les acusacions de dilatar les actuacions per part dels afectats a una entitat que ja va intentar evitar l'exhumació al seu moment presentant un informe davant el jutge.

Tot i que Patrimoni afirma que complirà les resolucions judicials -va exigir per fer-ho que hi hagués sentència ferma-, ha sol·licitat un informe al Consell Mèdic Forense, òrgan consultiu del Ministeri de Justícia, i un altre a l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja, a Saragossa, per estudiar l'estat de les galeries i columbaris on hi ha les restes mortals de membres dels dos bàndols de la guerra. «No és obrir i entrar», afirmen fonts de Patrimoni, destacant les dificultats que comporta «trobar les vies per arribar als cossos». L'organisme manté que així que tingui els dos informes, procedirà a complir la sentència: obrirà les portes del mausoleu franquista.

Una opinió diferent té Eduardo Ranz, advocat de les víctimes afectades. «Ho fan ara, quan podien haver-ho fet abans», apunta. «Han tingut nou anys -com a mínim- per demanar aquests informes», afirma Ranz, en referència als anys transcorreguts des de l'aprovació de la llei de memòria històrica. En aquest sentit, considera fundades les sospites d'una prolongació dels tràmits per part de l'ens. «Solament han d'obrir la porta des de dins», destaca l'advocat. Així mateix, afirmen tenir un «equip de forenses internacional» a punt per portar a terme els treballs d'exhumació. Davant d'aquests endarreriments, han formalitzat una demanda contenciosa administrativa davant el Suprem, al ser un ens pertanyent a Moncloa. «No penso discutir amb Patrimoni -afirma Ranz-. Serà Patrimoni qui s'encari a la llei».

EL SEGON AMB MÉS FOSSES COMUNES

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Espanya, que té el dubtós honor de ser el segon país amb més fosses comunes després de Cambodja, té molta feina pendent. Quan el PP va arribar al poder el 2011, va tancar l'aixeta dels recursos de la llei de memòria històrica impulsada pel PSOE i aprovada el 2007. Als populars aquesta llei, que estableix mesures en favor dels que van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, els va incomodar des de l'inici. «Eliminaria tots els articles que parlen de donar diners públics per recuperar el passat. Jo no destinaria ni un sol euro de l'erari públic a aquestes tasques», havia advertit Mariano Rajoy en una entrevista el 2008. A l'arribar a la Moncloa va complir la seva promesa, amb la crisi econòmica com a aval.

També en l'espai públic hi ha disputes per elements provinents de la dictadura franquista, siguin carrers, monuments o altres elements. Són exemple d'això la retirada de monuments a Sa Feixina, a Mallorca o la recent polèmica a Tortosa sobre si s'ha de suprimir o no el monument de l'Ebre -es va votar en referèndum i va sortir mantenir-lo-. També a Madrid la retirada de tributs i canvis en el nomenclàtor de carrers d'origen franquista han originat picabaralles polítiques. El passat pesa.