EL DEBAT SOBIRANISTA

Aquestes són les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent

L'informe insisteix en un full de ruta inclusiu i basat en la participació ciutadana

rjulve34738003 gra071  barcelona  18 07 2016   el presidente de la comisi n160725124935

rjulve34738003 gra071 barcelona 18 07 2016 el presidente de la comisi n160725124935 / Marta Perez

2
Es llegeix en minuts
MARTA CASADO / BARCELONA

El debat sobre si s'inclouran en l'ordre del dia del ple d'aquesta setmana les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent pren força. Aquest és un resum dels 11 punts de l'estudi portat a terme per aquesta comissió.

RECONEIXEMENT DEL DRET A DECIDIR

En el primer punt de les conclusions s'apunta que actualment "no hi ha marge d'acció per al reconeixement del dret a decidir del poble català" i s'entén que "l'única manera possible per exercir aquest dret és per la via de la desconnexió".

INICI D'UN PROCÉS CONSTITUENT

Per portar a terme el procés de desconnexió "el poble de Catalunya té la legitimitat per començar un procés constituent" que haurà de ser "propi", "democràtic" i "vinculant", i haurà de comptar amb el "suport i aval de les institucions catalanes".

AVAL INTERNACIONAL

Segons el document, les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques pròpies de Catalunya són la base "per construir un model singular de procés constituent". L'estudi indica que són les experiències d'altres països les que "avalen el camí emprès per Catalunya".

UN PROCÉS CONSTITUENT INCLUSIU

Les conclusions de la comissió estudi insisteixen en la necessitat d'"englobar totes les sensibilitats ideològiques i socials" amb l'objectiu que el procés constituent sigui "compartit amb tota la societat i amb les institucions que l'avalen".

EL REFERÈNDUM COM A PUNT FINAL

El procés constituent haurà de constar de tres fases, segons la comissió. La primera, "un procés participatiu"; una segona fase de "desconnexió amb l'Estat espanyol i convocatòria d'eleccions constituents per formar una Assemblea Constituent"; i una última fase de "ratificació popular a través d'un referèndum".

FÒRUM SOCIAL CONSTITUENT

El procés participatiu implícit en la primera fase hauria de comptar amb un Fòrum Social Constituent com a òrgan principal. L'ens estaria format per representants de la societat civil i dels partits polítics i hauria de "debatre i formular un conjunt de preguntes sobre els continguts concrets de la futura constitució". Aquests plantejaments haurien de ser resolts a través d'un "procés de participació ciutadana que constituirà un mandat vinculant" sobre el text del projecte de constitució.

APROVACIÓ DE LES LLEIS DE DESCONNEXIÓ

La desconnexió amb la legalitat de l'Estat espanyol que suggereix la segona fase es donaria gràcies a "l'aprovació de lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya" en l'exercici d'un mecanisme unilateral. Aquestes lleis de desconnexió, segons s'especifica en el document, "no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal".

EL PARLAMENT DEL COSTAT DEL PROCÉS

"El Parlament insta el Govern a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calgui per aconseguir un debat constituent de base social", subratlla la comissió. Amb aquest objectiu, la Cambra hauria de crear una "comissió de seguiment" del procés.

ASSEMBLEA CONSTITUENT

Una vegada fos convocada, elegida i constituïda, les decisions de l'Assemblea Constituent serien de "compliment obligatori per a la resta de poders públics". De la mateixa manera que les lleis de desconnexió, les decisions de l'assemblea tampoc serien "susceptibles de control, suspensió o impugnació" per part de cap altre poder. Així mateix, la institució hauria d'establir "mecanismes per garantir la participació directa de les persones en el procés de discussió i elaboració de propostes per al projecte de constitució".

REFERÈNDUM CONSTITUCIONAL

Notícies relacionades

Una vegada aprovat el projecte de constitució, la tercera fase consistiria en la convocatòria d'un "referèndum constitucional perquè el poble de Catalunya aprovi o rebutgi de manera pacífica i democràtica" el text proposat a la Carta Magna.

PERSPECTIVA DE GÈNERE

El document advoca per incloure la perspectiva de gènere des de l'inici del projecte amb "l'objectiu de trencar amb les inèrcies històriques" de la societat.