Marta Pascal: "Artur Mas ens ajuda que aquest projecte sigui més seductor"

Fins ara era portaveu de Convergència i d’aquí a una setmana es convertirà amb tota probabilitat en la coordinadora del Partit Demòcrata Català. Marta Pascal (Vic, 1983) simbolitza, juntament amb David Bonvehí, aquesta nova generació que aspira que el seu partit, ara reinventat, recuperi l’espai i l’electorat que ha anat perdent. Un objectiu ambiciós per a una jove política a qui agrada parlar clar.

–Té 33 anys i gairebé mitja vida fent política. Va entrar a les joventuts de Convergència quan aquest partit s’associava fins i tot més que ara a l’establishment. ¿Què la va fer afiliar-se a aquestes sigles?

–Sóc una persona independentista de tota la vida i compromesa amb la política. Sempre hi havia estat vinculada a través de l’escola i la universitat, i hi va haver un moment en què vaig entrar en contacte amb gent de la JNC. Ara molts són amics meus i són els que em van convèncer. Vam començar a Vic, el 2006, i a partir d’aquí ens han anat passant coses junts.

–Era independentista però va entrar en un partit que no ho era. ¿Per què va optar per CDC i no per ERC?

–Per dos grans motius. Primer, perquè jo sabia que a CDC hi havia molta gent independentista tot i que el partit no es definia d’aquesta manera. Per exemple, Carles Puigdemont explica que ell és un independentista de tota la vida i es va afiliar a CDC. I segon, pel model de país i de societat que defensava. El flanc ideològic també em va convèncer que era el meu partit.

–Ja que cita la ideologia, ¿la molesta que s’etiqueti CDC com un partit de dretes?

–No és que em molesti, és que crec que no és veritat. CDC és una confluència ideològica que busca acollir persones molt diverses, a les quals es pot col·locar diferents etiquetes malgrat que jo sóc poc d’etiquetes. En el món d’avui ens poden encotillar. Considero que et pots considerar liberal com a persona i amb una altra sensibilitat social pel que fa a l’àmbit col·lectiu.

–Posem un exemple concret. ¿Està d’acord que les escoles que segreguen per sexes rebin subvencions públiques?

–La LEC [llei d’educació de Catalunya] ho preveu. És el marc educatiu que tenim i que, per cert, l’Estat espanyol no ha sigut capaç d’impulsar. La LEC preveu que els pares tinguin dret a escollir i jo, sobretot, estic a favor d’això, que els pares puguin escollir.

–¿Però aquests centres, que majoritàriament depenen de l’Opus, han de rebre ajudes públiques o no?

–Vostè em diu que majoritàriament són de l’Opus, però situem el debat on s’ha de situar. Jo he estat fa poc durant un mes als Estats Units i allà el sistema públic incorpora la possibilitat que hi hagi nens i nenes separats per escoles i la decisió és dels pares. Probablement, la meva opció personal no seria un centre d’aquest tipus. ¿Però això significa que cap pare pugui fer-ho i amb una subvenció pública? No ho tinc clar.

–Els que la coneixen diuen que no té pèls a la llengua. ¿Com a portaveu del partit se l’ha hagut de mossegar gaire?

–He intentat sempre parlar clar i ser respectuosa amb tothom. Ho he fet amb humilitat, sabent que al meu lloc hi podia haver qualsevol altre militant de CDC.

–¿En què es diferenciarà el nou partit del que coneixíem?

–Una manera de fer diferent en la presa de decisions i en la manera d’interactuar amb la militància. Hem de continuar potenciant la implantació territorial i en llocs com l’àrea metropolitana i Barcelona el nostre discurs ha de ser una mica diferent. I hi ha també una qüestió de reconnexió. De vegades tinc la sensació que hi ha un gap [distància] entre com la gent percep CDC i com som. Ha existit una espècie de desencaix i potser ha sigut perquè ens hem dedicat a fer molts debats cap endins i pocs cap enfora. I hem tingut unes estructures una mica rígides que no ens han permès fer el debat sobre les idees.

–L’ombra d’Artur Mas és molt allargada. ¿El fet que es quedi pot complicar la renovació?

–Al president Mas més que veure-li ombra li veig llum. La seva presència reforça el lideratge que ha de tenir aquest projecte polític. Ens ajuda a fer que sigui més seductor i que tingui més capacitat d’arribar a la gent. No només Mas, sinó també el president Puigdemont i també Neus Munté.

–Es diu que vostè serà coordinadora perquè el que volia era ser vicepresidenta però Mas va escollir Munté.

–No. Marta Pascal sempre ha estat a disposició de tot. És cert que hi ha hagut molta rumorologia, però jo, com qualsevol militant, he estat a disposició del que fes falta. El que hem de fer és molt gros i exigeix un punt de prudència.

–¿Sent vertigen?

–Sí, sí, però també és il·lusionant.

–¿És cert que Germà Gordó els va oferir pactar una candidatura i vostè i David Bonvehí s’hi van negar?

–Sí, existeix una conversa en la qual Germà Gordó ens suggereix la possibilitat d’incorporar-se i fer una llista conjunta. Amb tota franquesa, li vam respondre que consideràvem que no havia de ser així.

–Referèndum Unilateral d’Independència (RUI). ¿A favor o en contra?

–És una possibilitat. Aquí hi ha el model escocès, el model català d’unes eleccions constituents, però també hi ha aquesta altra opció i no l’hem de descartar. Estem en una fase del procés que és en la que volíem estar, i si l’Estat es manté en la seva negativa hem de continuar sense descartar absolutament res.

–¿Què opina de la CUP?

–És evident que venim de cultures polítiques diferents però ens uneix, juntament amb ERC, aquest ànim que Catalunya tingui un Estat. A partir d’aquí la gent de la CUP ha de decidir si vol ser entre els que construeixen el nou Estat, que és el mandat que ens van donar el 27-S, o prefereixen ser entre els que el bloquegen, i això ara és formar part del PP i Ciutadans. Ells són els que ho han de decidir i això no té res a veure amb pactes previs.

Notícies relacionades

Mas sufoca el motí i busca pilotar la renovació

Adéu, CDC; hola, Partit Demòcrata Català

–¿Es veu algun dia com a presidenta de la Generalitat?

–Em veig amb la il·lusió i les ganes de ser coordinadora, sent mare del Jordi, compartint amb el Quim tot el que tenim i sent amiga dels meus amics. Vull continuar treballant i formant-me amb il·lusió. I la resta, la vida ens ho dirà.