El preu de la investidura de Rajoy

Ha guanyat les eleccions, ha millorat el seu resultat respecte al 20-D i aquesta vegada no sembla que l'amenaci la possibilitat d'un govern alternatiu al seu. Almenys, de moment. Mariano RajoyMariano Rajoy té més raons per ser moderadament optimista de les que tenia per Nadal. Però cap per pensar que la negociació que emprèn oficialment aquesta setmana amb anunciada apagada informativa serà un camí de roses. Més aviat al contrari. Se li exigirà d'entrada que repudiï algunes de les reformes, o almenys una part, de les que es va mostrar més orgullós en la penúltima legislatura. L'anterior a la fallida, aquella en què feia i desfeia al seu aire recolzat per la seva majoria absoluta.

A més, sense haver-se convocat encara oficialment gairebé cap cita (sí amb Coalició Canària) ni haver-se intercanviat documents de treball, Rajoy ja té sobre la taula una demanda de Ciutadans perquè tiri la tovallola i deixi el seu lloc a un altre dirigent popular. Està per veure si aquesta exigència, que podria condicionar i dilatar la negociació –sobretot si algun dels altres partits clau en el procés s'hi sumessin– sobreviu al pas dels dies.  

Els socialistes, pel seu costat, li han avançat que la seva posició de sortida és un «no» a la investidura i a l'abstenció, a pesar que al mateix temps garanteixen que no hi haurà altres eleccions. Aquestes dues premisses no són intranscendents (una de les expressions preferides de l'aspirant a la reelecció). Sí són velles conegudes de Rajoy. Però a partir d'aquesta setmana que comença haurà d'escoltar algunes altres coses que no van arribar a les seves orelles després del 20-D, ja que llavors el seu esforç negociador va ser mínim. Els partits ja perfilen les seves estratègies per al 'tu a tu' amb l'aspirant. 

A això s'hi suma que aquest mateix dimarts haurà de rebre notícies, i no precisament agradables, des de Brussel·les, que preveu posar en marxa el procés sancionador contra Espanya per incompliment amb els objectius de dèficit. Aquest mateix dia, dimarts, serà el que Rajoy es vegi a la Moncloa amb els representants de Coalició Canària: el president de les illes, Fernando Clavijo, i el secretari general del partit, José María Barragán. 

L'ESBORRANY CANARI

Segons expliquen fonts d'aquest partit nacionalista, ja s'ha preparat un esborrany de mínims per defensar davant el líder popular. A saber: es reclamaran canvis a la LOMCE; la recuperació de la negociació col·lectiva en la legislació laboral vigent; un pacte d'Estat per garantir la sostenibilitat de les pensions i establir uns eixos per al nou model de finançament autonòmic que afavoreixin els canaris.

«A més, s'hauran de recuperar les polítiques d'Estat amb les illes Canàries, aquelles que Rajoy coneix tan bé ja que va ser qui les va negociar amb nosaltres quan li vam servir d'aval al govern de José María Aznar», recorda la diputada Ana Oramas. Coalició Canària creu en aquests moments que la investidura de Rajoy queda lluny. I encara que des de les seves files apunten que la seva decisió final dependrà de la voluntat del PP, ara pensen més a negociar una abstenció que un suport exprés.

LA DOBLE AGENDA BASCA

Notícies relacionades

El reny de Brussel·les que espera el nou Govern

Rajoy contactarà amb "discreció" amb "tots" els grups polítics

No s'ha dit res des de la Moncloa que hi hagi hagut ja contactes amb el PNB, que atresora cinc diputats que els populars no descarten poder sumar als 137 amb què compten. El cert és que la nit electoral, la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, ja es va encarregar de telefonar al president penabista, Andoni Ortuzar. Després de les eleccions del desembre, Rajoy va buscar interlocució directa amb Iñigo Urkullu (que per cert té previst estar aquest dilluns a Madrid, encara que no hi ha confirmació que tingui la intenció d'aprofitar la conjuntura per passar per la Moncloa). Ni es confirma ni es desmenteix si ha tornat a actuar en aquests dies de la mateixa forma. O si ho farà ben aviat. 

En tot cas, Rajoy no ho tindrà fàcil amb els nacionalistes bascos. Per la seva doble agenda: la que apunta que hi haurà eleccions a Euskadi a la tardor, cosa que en principi desaconsella als penabistes acostar-se al PP. No obstant, el PNB no té clar a aquestes altures que pugui tornar a governar, donada l'empenta de Podem al seu territori, sense ajuda del PSE. I fins i tot podria haver de recolzar-se en el PP. Per això ningú s'atreveix a descartar que pugui caure una abstenció negociada a la seu dels populars. Això si, «a última hora» i per un bon preu. ¿El que des del PNB escoltarà Rajoy com a reclam? L'altra «agenda basca», que implica més quotes d'autogovern, compromís amb la gestió del final d'ETA i «una altra forma» d'enfrontar-se a la crisi. .