El reny de Brussel·les que espera el nou Govern

El vencedor del 26-J, Mariano Rajoy, arrenca la ronda de contactes per formar un nou Govern amb el mateix rum-rum de fons amb què va arribar a la cita electoral. Amb Brussel·les donant pressa a Espanya perquè formi «un Govern estable» com més aviat millor i posi fi a la incertesa en què està instal·lada des de l’any passat. Amb l’amenaça de multa i amb poc marge per elaborar un nou pressupost, que haurà de ser restrictiu i estar a la taula de la Comissió Europea el 15 d’octubre com a molt tard.

Una llista de deures que auguren un mes de juliol intens i que arrenca demà dimarts amb el primer gran retret a Rajoy. Brussel·les té previst fer el pas que no va fer al maig i llançar el procés sancionador per no adoptar mesures efectives per corregir el desviament en el dèficit. El fet que el càstig es dirigís a un Govern en funcions i la proximitat de la cita electoral van fer que llavors Brussel·les optés per tancar els ulls i ajornar la decisió, encara que no sense abans concedir un any extra (fins al 2017) per posar els comptes en ordre a canvi d’una tisorada de 8.000 milions. 

Les regles «intel·ligents»

Aquest doble salt mortal del president de la Comissió, el democristià Jean-Claude Juncker –a qui Rajoy va enviar una carta en què es comprometia a fer més retallades si governava–, va obrir un front amb els defensors de l’austeritat per l’aplicació de les regles. La pressió d’Alemanya, Holanda i el BCE des d’aleshores ha sigut enorme i ja no es poden fer més piruetes. Ni el diagnòstic ni les xifres han canviat i «Espanya tornarà a estar a l’agenda» demà dimarts, afirmen fonts de l’Executiu comunitari. 

Notícies relacionades

El president de Txèquia demana convocar un referèndum sobre la UE i l'OTAN

El preu de la investidura de Rajoy

Una vegada el col·legi de comissaris hagi adoptat la proposta, aquesta passarà a la taula dels ministres d’economia i finances, el 12 de juliol. Si l’avalen, serà la Comissió qui haurà de proposar l’import, que es pot quedar en zero o ser simbòlic, com va suggerir divendres el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici. «Hi ha regles» i «hi són per ser respectades», va assegurar. «Al mateix temps, les regles són intel·ligents i no han de ser necessàriament punitives», va afegir. Espanya té aliats al Consell, com Itàlia i França, que no veuen cap motiu, sobretot després del brexit, per afegir més munició a l’euroescepticisme. 

Obtingui el perdó o no, el pròxim pressupost haurà de ser restrictiu. Brussel·les ja va advertir al Govern del PP que el del 2016 es quedava curt i hi va exigir canvis. Tenint en compte que l’esborrany ha d’estar a la UE el 15 d’octubre que ve –com regeixen les regles de la zona euro–, això deixaria a Rajoy menys de quatre mesos per aconseguir l’aprovat al Congrés i el vistiplau europeu. No sembla que pugui obtenir un període de gràcia. Tampoc un càstig. El Govern portuguès no va enviar els seus comptes a temps el 2015 i, després d’un estira-i-arronsa entre Brussel·les i Lisboa, la Comissió va acabar avalant-los el febrer d’aquest any.