El president de Txèquia demana convocar un referèndum sobre la UE i l'OTAN

El Govern de Praga rebutja la proposta de Milos Zeman i defensa que formar part d'aquestes institucions és "garantia d'estabilitat i seguretat"

lpedragosa21343563 milos zeman160701191209

lpedragosa21343563 milos zeman160701191209 / DAVID W CERNY

1
Es llegeix en minuts

Una setmana després que el Regne Unit votés a favor de sortir de la Unió Europea (UE), els diferents estats membres encara segueixen posicionant-se sobre el brexit. Ara ha sigut el torn de la República Txeca, que forma part de la UE des del 2004. El president txec, Milos Zeman, ha demanat fer un referèndum perquè els ciutadans decideixin si volen continuar a la UE i a l’OTAN. En el càrrec des del 2013, Zeman ha dit que en el cas de celebrar-se la consulta votaria a favor de quedar-se.

    «Però faré tot el possible perquè (els ciutadans) puguin tenir un referèndum i expressin la seva opinió», va dir ahir durant una trobada amb els habitants de la població de Velke Mezirici, a l’est del país. Tot i ser una figura influent al seu país, el president no té el poder per convocar referèndums. Perquè el cap de l’Estat ­pogués convocar la consulta seria necessari canviar la Consti­tució.

    El Govern txec no va trigar a respondre al suggeriment de Zeman, i va rebutjar ràpidament qualsevol possibilitat de portar a terme la consulta. «Pertànyer a la UE i a l’OTAN és garantia d’estabilitat i seguretat», va declarar el portaveu del primer ministre Bohuslav Sobotka. La petició de Zeman es produeix quan creix l’euroescepticisme a tot el país. Segons una enquesta portada a terme el mes d’abril passat, els txecs favorables a formar part del club dels 27 són només el 25%, davant el 32% de fa un any.

Notícies relacionades

    Al país veí, Eslovàquia, el Partit del Poble, d’extrema dreta, també ha exigit que es convoqui un referèndum sobre la UE i l’OTAN. Gran part del descontentament d’aquests dos països amb la UE, igual que altres de l’est europeu, es deu a la política d’immigració de Brussel·les.

    Una de les primeres reaccions a la proposta del president txec va arribar de Madrid. El ministre d’Exteriors espanyol en funcions, José Manuel García-Margallo, va qualificar la proposta de Zeman de «molt mala idea». Margallo va dir que els referèndums europeus són «aventures d’alt risc», en clara referència al que es va celebrar el 23 de juny al Regne Unit.