EL DEBAT A QUATRE

Sánchez equipara Rajoy i Iglesias com a "extrems que coincideixen"

El candidat socialista recorda sense pausa que el PP i Podem van votar en contra de la seva investidura

tecnicomadrid34274217 madrid  13 06 2016  politica  debate a cuatro en l

tecnicomadrid34274217 madrid 13 06 2016 politica debate a cuatro en l

1
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Pedro Sánchez va equiparar Mariano Rajoy i Pablo Iglesias, a qui totes les enquestes col·loquen en les dues primeres posicions, com a «extrems que coincideixen». La coincidència, va explicar el líder socialista en el debat d’ahir a la nit, és que van votar al març contra la seva investidura, impedint mesures com la derogació dels «aspectes substancials» de la reforma laboral, la recuperació de la sanitat universal i una reforma fiscal perquè paguin més els que més tenen.

Aquest va ser el missatge central de l’aspirant del PSOE, que va recordar sense pausa, gairebé en cada una de les seves intervencions, que hauria pogut ser president del Govern, que les eleccions del 26 de juny podrien haver-se evitat, però que van ser Rajoy i Iglesias qui van frustrar el seu projecte, basat en el pacte amb Ciutadans.

Pedro Sánchez

CANDIDAT DEL  PSOE

"El PP i Podem són extrems que coincideixen enfront del PSOE. Per això van votar en contra de la meva investidura"

Notícies relacionades

El secretari general del PSOE va intentar lluir un perfil presidencial, presentant-se com l’alternativa al PP i ressaltant les principals propostes del seu partit. Sense cometre errors, però també sense arriscar tot i que els sondejos el col·loquen en tercer lloc, va obviar Albert Rivera i va atacar Mariano Rajoy per l’augment de la desigualtat a Espanya i la corrupció, en un to més assossegat que en el seu cara a cara del desembre, quan va titllar d’«indecent» el cap de l’Executiu en funcions, paraules de les quals ara es penedeix. 

A Iglesias va intentar minar-lo subratllant la seva defensa d’un referèndum sobre la independència a Catalunya, però sobretot amb l’insistent record, en ocasions monotemàtic, de la seva fallida investidura.