¿I ara què?, l'opinió de Vicent Sanchis

La discrepància entre Junts pel Sí i la CUP que no ha permès aprovar els pressupostos d'enguany -que hauria permès que entressin en vigor al setembre!- ha estat explicada i interpretada fins al cansament. L'estratègia del govern era portar la CUP al límit, una vegada més. Situada al límit, però, aquesta vegada la CUP ha dit que no. Les diferències de fons remarquen de nou dos mons que són difícilment ajustables. Ja resulta prou difícil ajustar Esquerra amb Convergència i la CUP amb ella mateixa... El bé final, la república catalana, pel que es veu, no justifica els mitjans: l'acord entre visions del món antagòniques. 

Notícies relacionades

Puigdemont dóna per trencat el pacte d'estabilitat amb la CUP

Oriol Junqueras lamenta el veto als pressupostos "més expansius" en un lustre

Encara que els portaveus de l'esquerra anticapitalista afirmen que el rebuig no comporta el trencament del pacte d'estabilitat, el pacte s'ha trencat. I la pregunta és tan òbvia com necessària: Ara, què? Ara, reflexió. Dins Convergència i Esquerra es perfilen tres opcions: els qui voldrien convocar eleccions com més aviat millor, a final d'any o començament de l'any que ve; els qui les consideren inevitables però les volen ajornar tant com pugui ser possible, i els qui mantenen que cal exhaurir la legislatura tan precàriament com sigui. Unes eleccions que seran a sigla separada.

És difícil decidir ara qui té més raó. En tot cas, la qüestió de confiança proposada per Carles Puigdemont facilita aquest camí. El que ha quedat clar és que els dos grans objectius de la legislatura, impulsar estructures d'Estat i eixamplar la base social de l'independentisme, no es poden complir. La primera sort -la sort per a l'independentisme- és que les circumstàncies -les eleccions espanyoles del 26 de juny- i els interessos partidistes obliguen a esperar. I l'espera fa necessària la reflexió i definir de nou el tan grapejat full de ruta. La segona gran sort és que al davant no hi ha alternativa. Només humiliació, resignació o regeneració impossible.