'Escrache' a la CUP, l'opinió de Roger Palà

La Catalunya del procés es col·lapsa per l'esmena a la totalitat de la CUP als pressupostos de Junts pel Sí. Però més enllà de la reacció furibunda de l'entorn convergent, hi ha la dura aritmètica: CDC té avui només 30 diputats al Parlament. El 2010 en tenia 63. En sis anys, el sobiranisme ha virat a l'esquerra, però Convergència ni ho ha entès ni ho ha assumit. Pretén que un partit anticapitalista li voti els pressupostos sense ni tan sols incrementar els impostos als 'superrics' catalans. No estem parlant precisament de socialitzar els mitjans de producció, sinó de tocar una mica l'IRPF dels que guanyen més de 100.000 euros.

La dreta catalana està massa acostumada a governar per decret. L'actual escenari, en canvi, requereix negociació, negociació i, quan tot sembla perdut, més negociació. Els sectors més sobiranistes de CDC, i en especial Puigdemont, ho saben. Per això el president, com va avançar EL PERIÓDICO, va estar negociant durant el cap de setmana amb el diputat cupaire Benet Salellas. Però els sectors més durs, que controlen l'aparell del partit, defensen que el pas al costat de Mas va ser un error, que s'han d'estripar les cartes i anar a eleccions. Fer un 'remake' del 27-S per corregir el que consideren un gran error de la història: els 10 determinants diputats de la CUP.

L'actual 'escrache' als cupaires té molt teatre electoral de la precampanya del 26-J. En realitat, el difús full de ruta de Junts pel Sí no esmenta en cap moment la paraula 'pressupostos'. El que importa són les anomenades 'lleis de ruptura'. Res impedeix que el Govern segueixi treballant amb pressupostos prorrogats i iniciï una negociació més a fons amb la CUP de cara a aconseguir un acord per al 2017.

Notícies relacionades

¿I ara què?, l'opinió de Vicent Sanchis

62 diputats

La qüestió de confiança proposada pel president és un moviment intel·ligent en aquesta direcció. És un exercici de realisme i pot mostrar debilitat. Però al mateix temps que posa pressió a la CUP, també frena l'envestida dels ‘falcons’ convergents que voldrien eleccions ja. Ara, si hi ha avançament, serà a finals d'any. Una eternitat en la lògica de la política catalana dels últims temps. El procés encara ens pot donar més tardes de glòria.

*Periodista de 'Crític'