62 diputats

El primer i més important per al Govern català i Junts pel Sí és, segons la meva opinió, no perdre els nervis. Mantenir el cap fred. No deixar-se impressionar ni pels catastrofistes ni pels que ja s'han llançat a celebrar la mort de l'independentisme.

Pel que fa als pressupostos, el Govern de Puigdemont té el deure i l'obligació d'intentar tirar-los endavant. (Re)negociant amb la CUP, si és que això val la pena, i, per descomptat, obrint les converses a altres forces polítiques del Parlament.

No obstant, no n'hi ha prou. Ni tan sols de moment. JxSí no pot esperar la moció de confiança anunciada sense portar a terme alguns canvis rellevants.

El primer, assumir que l'independentisme té no 72, sinó 62 diputats realment operatius, és a dir, amb els quals es pot comptar per endavant.

El segon, llençar a la paperera de la història la contraproduent declaració de ruptura del 9-N, imposada per la CUP i acceptada per JxSí durant les negociacions sobre la investidura, que van acabar amb la immolació del president Mas.

La tercera, obrir el compàs del temps i afluixar el nus dels famosos 18 mesos.

Notícies relacionades

'Escrache' a la CUP, l'opinió de Roger Palà

Disparar-se al peu, l'opinió d'Enric Marín

Al seu torn, és necessari, imprescindible, recuperar i reforçar la connexió amb l'ara desconcertat i disgustat sector central i centrista de la societat catalana, sense el qual la independència senzillament no és possible. Aquesta tasca correspon singularment a CDC i ha de ser el gran objectiu, la màxima obsessió, que guiï la transformació en què el partit està immers.

*Periodista i professor de Blanquerna-Comunicació (URL).