Manual per entendre el galimaties del full de ruta independentista

¿Com i quan s'ha de proclamar la independència de Catalunya? Cada vegada hi ha més respostes diferents a aquesta pregunta en el si del sobiranisme, que viu moments de certa cacofonia i confusió, tot i disposar de més poder que mai a Catalunya. Els anomenats fulls de ruta es multipliquen i es van adaptant a les circumstàncies, fins al punt que cada vegada és més difícil identificar un fil conductor. Vegem-ho.

EL PROGRAMA DE JUNTS PEL SÍ

En primer lloc existia el full de ruta que havia de ser el prioritari: el de la coalició que va guanyar les eleccions, Junts pel Sí. El seu programa electoral prometia el següent si aconseguia majoria absoluta d'escons: declarar l'inici del procés, elaborar una nova constitució, proclamar la independència, aprovar la llei de transitorietat jurídica (que ha de regular de manera provisional les estructures del nou estat), aprovar la llei del procés constituent (que regiria la fase parlamentària i d'aprovació constitucional) i finalment convocar les anomenades eleccions constituents. Tot això en 18 mesos.

LES ESMENES DE PUIGDEMONT

El president Carles Puigdemont ha sigut el primer a introduir esmenes a aquest pla. Va afirmar que no hi haurà declaració unilateral d'independència (DUI) perquè el programa de Junts pel Sí no ho preveia. Això és cert a mitges. Sí que parla de proclamar la independència, i se suposa que si es fa és sense l'aval de l'Estat espanyol. ERC va recordar primer el que s'havia firmat en el programa i finalment es va arribar a un acord salomònic: es farà una "declaració d'intencions".

ELS PLANS DE L'ASSEMBLEA

D'altra banda hi ha el full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), principal referent cívic de l'independentisme que passa per hores baixes de divisió i de certa letargia mobilitzadora. Amb tot, l'ANC assegura que l'any que ve s'ha de proclamar la independència. En el seu últim document, l'entitat advoca perquè “al llarg del 2017 el Parlament proclami la independència”. Un termini sens dubte ambiciós, tenint en compte que el Govern de Junts pel Sí ja ha deixat clar que els 18 mesos per arribar a Ítaca és un marge que es pot allargar.

Però l'ANC creu que l'any que ve Catalunya serà independent, a continuació aprovarà les lleis de transitorietat jurídica i “les altres eines de l'Estat” i es convocaran eleccions constituents. Es donarà pas, llavors, al nou Estat que culminarà amb l'aprovació de la constitució en un referèndum.

Sempre existeix un pla B, i el de l'Assemblea es diu "assemblea de càrrecs electes", que “en cas de necessitat” assumirà la representació institucional màxima de Catalunya per completar la independència, inclosa la capacitat d'una DUI quan ho cregui oportú.

EL 'RUI' DE LA CUP

Després hi ha el full de ruta de la CUP, que exigeix un referèndum unilateral d'independència (RUI). Així ho ha ratificat en assemblea aquest cap de setmana passat. El cas és que la CUP també exigeix gestos de desobediència, com uns pressupostos que incloguin totes els impostos impugnats pel Tribunal Constitucional, i que en menys de mig any es desplegui la declaració rupturista del 9-N. Els anticapitalistes denuncien que Junts pel Sí ha “rebaixat el valor” d'aquesta declaració parlamentària.

LES IDEES D'ARTUR MAS

Paral·lelament a tot això, s'hi han d'afegir les aportacions de dirigents gens menors com és el cas d'Artur Mas, que dies enrere es treia de la màniga altres eleccions plebiscitàrieseleccions plebiscitàries. Uns comicis que evitarien, segons ell, la unilateralitat d'un referèndum com el que reclama la CUP. En aquestes noves eleccions, Mas creu que s'haurien de comptar, aquesta vegada sí, vots i no només escons.

Una altra aportació singular ha sigut la del vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, l' independentista més vehementen els últims anys i flagell de les posicions més moderades de CDC, que es va despenjar fa unes setmanes reconeixent que no hi haurà independència de forma unilateral, sinó d'acord amb l'Estat i la comunitat internacional.

ELS DUBTES JURÍDICS (I POLÍTICS)

Tingueu en compte en aquest repàs que una de les ments pensants de l'arquitectura de les estructures d'Estat, Carles Viver Pi-Sunyer, era poc partidari del full de ruta de Junts pel Sí en la denominació d'algunes de les anomenades lleis de desconnexió. I que a CDC s'insisteix una vegada i una altra que les coses s'han de fer “bé” i no de pressa.

Tots aquests fulls de ruta són, a més, susceptibles de ser esmenats, ja que el procés viu moments de transitorietat com ho demostra, sense anar més lluny, la incògnita sobre la continuïtat del Govern en el que es refereix al suport de la CUP als seus primers pressupostosprimers pressupostos. Finalment, però no menor, Catalunya i l'Estat estan a les portes d'una nova convocatòria electoral decisiva també per al procés.

ELS PLANS B

Si el nou inquilí de la Moncloa obre vies de diàleg amb Catalunya, tots els fulls de ruta -o gairebé tots- s'hi adaptaran perquè, com s'ha esmentat anteriorment, sempre existeix un pla B. En el cas de Junts pel Sí, es tracta d'aquella frase del programa que mostra la disposició a negociar amb l'Estat un possible referèndum pactat.

Una consulta que està en el full de ruta de Catalunya Sí que es Pot i En Comú Podem, que pot tornar a guanyar les generals a Catalunya, segons els sondejos, i que reclamaran que això es posi en l'epicentre del debat del procés. No en va, va ser el mateix Mas qui, la nit electoral del 20-D en què CDC es va clavar una sonora patacada, va exhibir sense embuts la bandera del referèndum pactat amb l'Estat com a via alternativa.

LA SOCIETAT CIVIL

Notícies relacionades

Que jo no tinc la culpa de veure’l caure

El jutge cita a declarar per via telemàtica Rovira el 22 de maig

I per acabar el bosc de propostes i vies, anoteu també l'anomenat procés constituent, el que ha de forjar un text constitucional. Compta amb diferents versions i s'està coent a foc lent en una comissió parlamentària i en un nucli d'entitats (reinicia.cat) que vol travar una aliança entre l'impuls de la societat civil i el paper dels partits.

Partits, moviments, Parlament i poder. Fulls de ruta sota un denominador comú: a l'expectativa i presidits per les mirades de reüll entre tots els actors, cap dels quals disposa actualment de cap convenciment sobre on estarà el procés sobiranista en els pròxims mesos... o setmanes.