Les eleccions a l'ANC plasmen la polarització de l'entitat

La història del que ha passat en l'últim lustre a Catalunya no es pot explicar sense parlar de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La imatge de Carme Forcadell reclamant-li a Artur Mas "'president', posi les urnes" és el símbol de la força que va arribar a tenir aquesta plataforma independentista. Motor de les grans mobilitzacions ciutadanes en favor de la independència, l'ANC ha perdut pistonada els últims mesos, especialment des del 27-S. Forcadell va abandonar fa un any la presidència de l'organització per posar rumb al Parlament, i va ser substituïda per Jordi Sànchez, després d'una polèmica elecció. 

Notícies relacionades

Guerra fratricida pel control de l'ANC

Les bases de l'ANC esmenen la direcció i rebutgen demanar una llista unitària si hi ha eleccions generals

Gairebé 34.000 socis estaven cridats a votar els 77 membres del secretariat, que hauran d'elegir el dia 21 en un conclave el president per als dos anys vinents. Després d'uns mesos de turbulències, aquest dissabte el president s'enfrontava a un referèndum. Els crítics de Sànchez (a qui acusen de ser massa pròxim a les tesis de Convergència) no havien apostat per un candidat únic, però sí que han comptat amb personalitats que han fet un pas endavant, com Quim Torra, l'exdiputat de la CUP Antonio Baños i membres del secretariat, com Agustí Alcoberro, pròxim a ERC, i Liz Castro. La participació ha sigut baixa, d'un 21,4%, però l'entitat ha necessitat més de 10 hores per fer el recompte de 7.247 vots. Castro ha sigut la candidata més votada, amb 4071 vots, 65 més que Sànchez i 319 més que Baños.

Això no vol dir que Sànchez s'hagi quedat sense opcions de repetir, ja que l'any passat va ser el quart candidat més votat, darrere de Castro, Rosa Alentorn i Alcoberro. Finalment, els membres del secretariat el van acabar elegint com a president, en una elecció en què Castro va denunciar pressions. En les últimes setmanes hi ha hagut molta tensió, com va plasmar la carta en què vuit membres del secretariat denunciaven "l'obscurantisme i falta de transparència" o la decisió de la junta electoral de retirar (i després readmetre) les candidatures de Quim Torra i Jordi Calvís, cosa que va provocar expressions aïrades de “cop d'Estat” i “guerra fratricida”. Una mostra que l'ANC no és una entitat qualsevol, convertida en l'enèsim camp de batalla de la lluita pel poder entre CDC i el sobiranisme d'esquerres, representat per ERC i la CUP, en pugna permanent per l'hegemonia política i civil.