Guerra fratricida pel control de l'ANC

Una de les formes de detectar quin impacte social té una determinada entitat és atendre al grau d’hostilitat que es genera internament quan arriben unes eleccions per escollir-ne la direcció. Seguint aquests paràmetres i després de sentir, per boca d’alguns dels protagonistes dels comicis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), expressions com «cop d’Estat» i «guerra fratricida», podem arribar a la conclusió que aquesta plataforma secessionista té molt de poder.

La de l’Assemblea és una guerra larvada des del juliol passat, quan es va presentar la segona batalla per la llista única entre CDC i ERC. La primera es va tancar en fals el 15 de gener del 2015 amb el pacte que va donar pas al 27-S. I la segona va néixer el 15 de juny, quan Artur Mas, a Molins de Rei, va reobrir l’assumpte, després d’haver-se desfet d’Unió i després que CDC hagués perdut l’alcaldia de Barcelona a mans d’Ada Colau. A ulls convergents, el colauisme amenaçava el seu triomf el 27-S.

Entre les dues batalles, en clau ANC, va passar una cosa gens intranscendent. Després de vèncer el nombre de mandats possibles, Carme Forcadell, la mateixa que va indignar el mateix Mas i la seva direcció amb aquell «president, posi les urnes», en reclamació d’unes ràpides eleccions al Parlament, va ser substituïda per Jordi Sànchez. D’aquelles eleccions se n’ha conegut fa poc l’existència de presumptes pressions a alguns dels litigants amb Sànchez perquè renunciessin a presentar-s’hi. És el cas de Liz Castro. De fons, com sempre en molts camps, la lluita de poder entre CDC i el sobiranisme d’esquerres, representat per ERC i la CUP, per l’hegemonia política i civil.

LA LLISTA CIVIL

La segona batalla per la llista única va donar a llum precisament això, la llista única. I això que el secretariat de l’ANC va recolzar obertament un altre tipus de candidatura, una que fos integrada exclusivament per personalitats de l’àmbit civil i sense sigles al darrere. Opció que deixava Mas fora de joc. Des d’Òmnium Cultural un dels promotors de la iniciativa va ser Quim Torra. De manera encara no explicada públicament, el 17 de juliol del 2015 van entrar al Palau de la Generalitat l’Assemblea, Òmnium, Esquerra i la CUP de la mà per defensar la candidatura civil. Que al final Mas s’imposés va semblar molt malament a sectors de l’ANC, que veladament van acusar Sànchez de no haver sigut fidel a la decisió del secretariat.

Entre això i les disputes de caràcter intern que neixen contra tota direcció d’una entitat, l’Assemblea va veure com germinava una oposició a Sànchez que, en silenci, es va anar preparant per al seu moment, que no és cap altre que dissabte, dia de les eleccions en què els més de 30.000 socis votaran els 77 membres del secretariat. Aquests hauran d’elegir el dia 21 en un conclave el president de l’entitat per als pròxims dos anys.

SENSE CAP VISIBLE

Mentre Sànchez ha dit que optarà a la reelecció, els crítics no tenen un cap visible, però  sí un conjunt de personalitats que donen la cara. Són Torra, l’exdiputat de la CUP Antonio Baños i membres del secretariat actual, com Agustí Alcoberro, pròxim a ERC, i Castro.

Sànchez, malgrat les velades acusacions d’afavorir CDC, no milita en cap partit, malgrat que se l’ha ubicat sempre a prop d’ICV. El seu objectiu és impulsar la transversalitat de l’ANC, la unitat de l’entitat i garantir que no hi haurà supeditació als partits. Membres de l’actual direcció han denunciat, precisament, moviments en aquest sentit de les forces d’esquerra.

Notícies relacionades

Jordi Sànchez fa el primer pas per seguir dirigint l'ANC

Objectiu: desactivar l'ANC

El foc va arribar a proporcions èpiques amb la decisió de la junta electoral de l’ANC de descartar les candidatures de Torra i de l’il·lustrador Jordi Calvís per «incompatibilitat de càrrecs». La de Torra perquè és director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, que depèn del Govern. I la de Calvís perquè no ha renunciat formalment al lloc  que ocupava a la lista de la CUP per Lleida. Tots dos van presentar al·legacions i finalment la junta electoral va retirar la seva decisió i tots dos podran ser candidats.

La primera decisió havia enardit l’oposició interna, que recordava com el mateix Sànchez no va ser cessat del seu lloc com a adjunt general al Síndic de Greuges fins al 22 de juny, quan la seva elecció s’havia produït el 9 de maig. És a dir, que no va tenir cap problema d’incompatibilitat per fer la campanya prèvia a la seva elecció.