El 70% dels articles científics a Catalunya es publiquen en castellà i només el 9%, en català

Un estudi de la UPF i l'IEC apunta que el català es veu més desplaçat pel castellà que per l'anglès en publicacions en revistes científiques d'àmbit català corresponents a diferents disciplines de la comunicació. L'estudi analitza 1.721 articles publicats entre 2019 i 2023 en 23 publicacions nascudes en una institució d'entorn lingüístic català o amb un consell editorial integrat almenys per un 50% de persones vinculades a institucions de territoris de llengua catalana. La investigació conclou que aquestes revistes, que poden difondre cada recerca en una o més llengües, publiquen el 69,7% dels articles en castellà, el 25,1% en anglès i el 8,7% en català.

Segons els investigadors, el predomini del castellà sobre el català en aquestes publicacions pot ser perquè els índexs internacionals per classificar les revistes científiques per grups determinen la seva reputació i prestigi i contribueixen a explicar el predomini de l'anglès enfront altres llengües perquè "publicar en anglès pot comportar un major impacte científic i la millora de la revista en aquests índexs".

D'altra banda, indiquen els investigadors, les polítiques d'acreditació del personal docent i investigador d'organismes com l'Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació valoren més les publicacions en les revistes ben posicionades, cosa que pot conduir a un "ús residual del català" en articles científics.

Notícies relacionades

Dos de cada tres catalans culpen dels preus a la falta d’obra nova

A Catalunya s’opta més pel lloguer que la mitjana espanyola

Segons l'estudi, sis de les 23 revistes analitzades no accepten textos en català i cap d'elles publica alhora en els tres idiomes habituals de la comunitat acadèmica a Catalunya (català, castellà i anglès).

Així, l'estudi remarca que les causes poden ser "l'ús per defecte del castellà", "la manca de recursos que pateix la recerca en català" i la "desvinculació progressiva" de les revistes acadèmiques dels entorns universitaris, territorials i culturals que les acullen. Davant d'aquesta situació, l'estudi aposta per fer canvis en les polítiques d'acreditació, destinar més recursos per a la recerca en català i donar un major suport institucional a les investigacions que aborden les particularitats i temàtiques pròpies dels territoris de parla catalana.