Tribunal Constitucional, veto permanent a la Generalitat

No hi ha setmana sense recurs o sentència del Tribunal Constitucional contra alguna llei del Parlament. El veto permanent del Govern central l'ha portat a presentar 32 recursos contra normes catalanes. I no es tracta únicament de mesures legals per frenar iniciatives vinculades al procés. Des que el 2012 el Govern català va emprendre el camí sobiranista, Mariano Rajoy ha decidit denunciar tota mena d'actuacions, des de la declaració de ruptura amb Espanya fins a les lleis de pobresa energètica i d'horaris comercials.

La Generalitat també ha recorregut 49 actuacions del Govern central per invasió de competències. La reunió entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy no va servir per frenar aquesta judicialització de les relacions ja que, tan sols dos dies després, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, anunciava que recorrien tres lleis més: la que estableix un impost als habitatges buits, perquè aquesta qüestió ja estava gravada; la de governs locals i la de la igualtat entre homes i dones, aquestes dues últimes per invasió de competències.

Catalá s'ha mostrat molt més actiu que el seu predecessor, Alberto Ruiz-Gallardón. De fet el 30 de setembre del 2014, tan sols un dia després de ser nomenat en el càrrec, ja va 

presentar el primer recurs, contra la llei de consultes populars per intentar frenar el 9-N. El Constitucional li va donar la raó, igual que en la gran majoria de casos del Govern central. La mateixa decisió va prendre en altres iniciatives vinculades al procés, com el nom de la cartera de Raül Romeva, rebatejada com a Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència després que el TC decretés la suspensió de les atribucions d'aquest departament; o la declaració de ruptura amb Espanya, advertint l'aleshores president Artur Mas, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i 19 autoritats catalanes més de les "eventuals responsabilitats, incloent-hi la penal, en què podrien incórrer" si realitzen "qualsevol iniciativa" que suposi "ignorar o eludir" la suspensió acordada. Aquest dimarts el tribunal ha començat també a debatre sobre el recurs contra les mesures empreses fa un any per la Generalitat per establir les bases de les estructures d'Estat.  

Notícies relacionades

Neus Munté, després del triple recurs: "Missatge rebut"

El Tribunal Constitucional permet a la Generalitat crear un fons per pal·liar la pobresa energètica

Però, deixant de banda les vinculades a l'àmbit sobiranista, una de les sentències que més polseguera han aixecat ha sigut la que congelava la llei de pobresa energètica. A finals del 2013, el Govern català va prohibir a les companyies de llum i gas tallar el subministrament, en cas d'impagament, a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica durant els mesos de més fred. Aquesta solució, segons l'alt tribunal, "envaeix la competència estatal en matèria de règim energètic i contravé la legislació estatal que ha optat per un model consistent en el finançament de part del preu del subministrament". El TC també ha retallat les funcions del Síndic de Greuges, especialment les que li atribuïen competències en matèria de relacions internacionals i la condició d'"Autoritat Catalana" contra la tortura, i part de la llei de comerç catalana, en concret tot el que fa referència als horaris i diumenges i festius que les botigues poden obrir, a més dels períodes de rebaixes.

"El TC ha tornat a demostrar fins a quin punt hi ha un procés de marxa enrere reaccionari amb el model d'Estat", ha denunciat Joan Coscubiela, portaveu de Catalunya Sí que es Pot, després que l'alt tribunal tombés dilluns la llei que prohibia el 'fracking' en l'exploració i explotació dels jaciments d'hidrocarburs. "Darrere d'aquesta sentència hi ha una cosa que no s'ha d'oblidar, la recentralització de les competències de l'Estat en detriment de les que tenen les comunitats autònomes". Una perspectiva compartida per la majoria de forces de l'hemicicle català veient alguns dels recursos presentats. Una dels últims i més pintorescos ha sigut contra la la creación de este municipio era una restitución porque tuvo existencia autonómica hasta 1972, fecha en la que se incorporó a San Julià de Ramis.">creació del municipi de Medinyà, un poble de 850 persones de Girona que va existir de forma independent fins al 1972, quan es va integrar a Sant Julià de Ramis.