La qüestió de confiança: amb Artur Mas va començar tot

Parafrasejant l’actual president de la Generalitat, que al seu torn parafrasejava Gerard Piqué, es podria afirmar el següent sobre el procés per a la investidura: Artur Mas, amb tu va començar tot. La recta final de les negociacions s’assembla cada vegada més a l’explosiu desenllaç de la investidura catalana, fa només quatre mesos. L’acord, si és que n’hi ha, serà en l’últim minut, com el que va desembocar en la retirada de Mas i la designació de Carles Puigdemont com a president. Però ahir el PSOE va prendre prestada una idea amb la qual Mas va intentar al seu dia, sense èxit, atraure la CUP: la qüestió de confiança.

    Va ser abans de la segona votació d’investidura al Parlament, el 12 de novembre passat. Després del primer no dels cupaires 48 hores abans, Mas va proposar sotmetre’s a una qüestió de confiança el setembre del 2016, és a dir, un any després de les últimes eleccions catalanes. A efectes pràctics, el llavors candidat a president de la Generalitat deixava així en mans de la CUP la seva continuïtat al capdavant del Govern. El partit anticapitalista exigia el seu cap de manera immediata, així que ni tan sols va estudiar la seva proposta.

Crítiques del PSC

Notícies relacionades

Joan Baldoví, el flagell valencià de Rajoy

Comparació entre l'acord del Prado i l'acord PSOE-Ciutadans

Però el fet més significatiu va ser que aquella idea de posar data de caducitat al seu mandat, que ara Pedro Sánchez ha copiat per intentar posar d’acord Ciutadans i Podem, va rebre 'ipso facto' ferotges crítiques per part dels grups de l’oposició, entre els quals del PSC. «No volem veure com es posa a subhasta la nostra presidència», va deixar anar a Mas el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, després d’acusar-lo d’estar «disposat a tot» per tal de mantenir-se en el poder.

    Pel mateix flanc van atacar Ciutadans i el PPC. La líder de la força taronja al Parlament, Inés Arrimadas, va retreure a Mas que entregués «Catalunya a la CUP». «No ho faci perquè no l’hi perdonarà ningú, ni els seus», va dir. I va reblar: «Aquesta incertesa i aquesta bogeria estalviï-se-les, però sobretot no arrossegui 7,5 milions de catalans a aquesta bogeria». El cap de files del PPC, Xavier García Albiol, li va recriminar que estigués disposat a «devaluar la presidència» oferint a la CUP un paper «simbòlic» d’aquest càrrec per tal de perpetuar-se a la Generalitat.