José Manuel Soria: un ministre molt poc 'verd'

A José Manuel Soria, un canari obert i extravertit que va arribar a oferir al PSOE governar en coalició a la seva terra, les Canàries, se'l coneixia com a pactista en la política. Cansat de guanyar eleccions a l'arxipèlag però no poder presidir-lo, aquest polític de físic semblant a l'expresident popular José María Aznar es va posar Madrid com a objectiu. 

Abans havia fet escapades a l'estranger per ampliar els coneixements adquirits com a llicenciat en Econòmiques, tècnic comercial de l'Estat i assessor al Ministeri d'Economia en l'època del socialista Carlos Solchaga, a més de president del Cabildo de Gran Canària, alcalde de Las Palmas o vicepresident de la comunitat, entre altres càrrecs.

Fidel a Mariano Rajoy, va estrènyer la seva relació d'amistat amb el president per les visites d'aquest al seu pare, que passa temporades a les illes. De pensament moderat, va ser autor juntament amb Alicia Sánchez-Camacho de la ponència política del 2008 que va apartar l'ala més dura del partit.

Com a ministre d'Indústria, nomenat després de guanyar el PP les eleccions el 2011, passarà a la història com el pitjor flagell de les energies renovables, que han vist rebaixada la seva retribució a través d'una reforma del sistema energètic. Encara que ha aconseguit domar l'insòlit dèficit de la tarifa de la llum, un sistema creat a principis dels 2000 pels seus llavors coreligionaris Josep Piqué, llavors titular d'Indústria, i Rodrigo Rato (vicepresident econòmic) del Govern del PP presidit per José María Aznar, des del sector 'verd' es considera que ho ha fet a costa de penalitzar energies com l'eòlica o la solar en favor de les elèctriques tradicionals. Espanya acumula plets d'inversors estrangers davant el Ciadi, un organisme d'arbitratge del Banc Mundial, com a conseqüència d'aquesta reforma.

També va ser bastant destacat el seu paper quan el Govern argentí de Cristina Fernández va expropiar YPF a Repsol. En alguns moments de la crisi, Soria va arribar a semblar portaveu de la petrolera presidida per Antoni Brufau. Defensor del 'fracking' o fractura hidràulica per a l'obtenció d'hidrocarburs, Soria va aprovar fins i tot una normativa que prima els ajuntaments que acullen aquest tipus d'explotacions i les tradicionals de petroli i gas.

Notícies relacionades

El ministre Soria abandona la política assetjat per les seves mentides i la pressió social

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

El fins a aquest divendres ministre d'Indústria en funcions va ser l'artífex del sistema pel qual la tarifa regulada de la llum (PVPC) està subjecta en bona part als vaivens del mercat. Aquest sistema, creat a corre-cuita, va ser una improvisada construcció que Soria es va treure de la màniga després de paralitzar la modalitat anterior de subhastes trimestrals que havia disparat el rebut de la llum.

"La política és una activitat que ha de ser en tot moment exemplar també en la pedagogia i en les explicacions. Quan això no passa, s'han d'assumir les responsabilitats corresponents", assegura la nota en què Soria anuncia la seva renúncia com a ministre i que deixa l'activitat política. renúncia com a ministre