Resguardats pel dic de Podem

«Després d’aquesta setmana que hem viscut, gairebé catàrtica, vindran els moviments de calat». Així s’expressa una veu catalana al Congrés quan se li fa la pregunta que recorre tot Madrid: «¿I ara què?». Val a dir que les ments catalanes destinades al capdavant de la capital comparteixen la síndrome posttraumàtica  de combat després de la tortuosa negociació i desenllaçde la investidura catalana. I subjau certa sensació entre aquestes veus que no hi haurà eleccions al juny.

ERC i CDC han jugat aquests dies al poli bo, poli dolent. Saben que el referèndum que els agradaria no hi serà ni somiant-ho damunt la taula, i és per això que es preparen per, una vegada arribat el cas, cobrar el que seria el seu suport a Pedro Sánchez.

¿Una vegada arribat el cas? Sí. ERC, CDC i el PNB viuen feliços perquè mentre Podem segueixi en el no ells no tenen perquè preocupar-se pel que  votaran. Una altra cosa és si el dic que els protegeix cedeix i totes les mirades es dirigeixen cap a ells. Sobretot si es produeix amb un anunci d’abstenció de la força lila al pacte PSOE-C’s. Només llavors, per exemple, el PNB recolzarà el socialista. Ara els nacionalistes bascos poden ser considerats el màxim exponent de la puta i la Maitetxu, la versió basca de la Ramoneta convergent.

Si es concretés un Govern del PSOE, sense el PP, els partits catalans tindrien molt difícil justificar en certs feus, com ara l’àrea metropolitana, que haguessin salvat la cara, fins i tot sense voler, a Mariano Rajoy. Uns feus en els quals, precisament, l’independentisme té pendent entrar.

Forçats a l’acord, l’acció catalana s’ha proposat com, per un costat, un cop al fetge dels socialistes per la seva trajectòria, des de la Lohpa a l’Estatut («hi ha poques diferències entre el PP i el PSOE», va dir Joan Tardà, abans d’asseverar que «Zapatero ja va enganyar el president Maragall»). I per l’altre, un bon to, via CDC, que pot donar els seus rèdits.

Sánchez, en el debat, ja va obrir les portes a negociar el marge de dèficit que l’Estat permet a les autonomies. S’hi podria unir un refinançament dels interessos del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i fins i tot una rebaixa dels seus tipus. Els diners que el Banc Central Europeu (BCE) dóna al 0,05% a l’Estat, aquest els presta a les autonomies al 0,83%. Hi ha marge.

També la recuperació de l’addicional tercera de l’injuriat Estatut, que obliga l’Estat a revertir el dèficit en infraestructures a Catalunya, permetria, en conjunt, crear una autèntica bombona d’oxigen per a la Generalitat.

FUTUR EN JOC  

Notícies relacionades

Rajoy inicia una improvisada precampanya

¿Incoporar Ciutadans al "pacte del petó"?

El secretari d’Economia, Pere Aragonés, va assenyalar que calen 2.000 milions d’euros per quadrar comptes. I sí, el president és de CDC, però el conseller d’Economia, per designi propi, és Oriol Junqueras. I s’hi juga gran part de les seves expectatives de ser un dia president gestionant aquesta àrea.

Tot plegat, en el cas que es doni la gran coalició PSOE-PP-C’s. Si això passés, els 17 diputats independentistes catalans s’asseurien al seu escó amb el mateix esperit que els colons nord-americans van albirar l’arribada de les tropes mexicanes a  L'Álamo, episodi del qual ahir es complien just 180 anys.