Amb la 'mani' de Badalona va començar tot

En els temps que vivim, en concret el cinquè any del procés, el gastat adjectiu d’històric per als dies que han marcat un abans i un després ja ha perdut gairebé tota vigència. I s’oblida que, en efecte, hi ha hagut dies històrics. Com el 29 de febrer de 1976, quan un grup de persones van atendre la convocatòria de l’Assemblea de Catalunya i van clamar a favor de l’amnistia política pels carrers de

Badalona.

Feia 99 dies que el dictador Francisco Franco havia mort i tot just 20 d’unes tremendes bufetades pels carrers de Barcelona, en ocasió d’unes manifestacions semblants. La singularitat de la concentració badalonina és que, si no autoritzada pel Govern Civil, sí que va ser consentida. Per tant, va ser la primera vegada que es va poder exercir la llibertat d’expressió i reunió, sense represàlies, no tan sols a Catalunya, sinó a tot Espanya.

No eren dies fàcils. A començament del mateix mes de febrer, els dies 1 i 8, les manifestacions de Barcelona per demanar l’amnistia per als presos polítics van acabar amb dures càrregues policials. I un mes i mig abans, el 15, el 16 i el 17 de gener, l’avui diputat de Junts pel Sí Lluís Llach havia celebrat tres concerts al llavors Palau d’Esports de Montjuïc, el del carrer de Lleida. Entre el públic hi van abundar les pancartes i els cors de «Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia», amb Salvador Espriu, Raimon, Terenci Moix, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Lluís Maria Xirinacs, entre d’altres, asseguts a les primeres files. Al final d’un dels concerts, els assistents es van encaminar cap a la presó Model, on es trobaven els seus companys reclosos, però la policia, els grisos, van impedir que els manifestants arribessin al centre de reclusió.

‘Campanades a morts’

Item més. I aquest és un detall sobre el qual deuen haver reflexionat els qui van participar en la concentració de Badalona més d’una vegada. Quatre dies després d’aquest 29 de febrer, Vitòria es va paralitzar per una vaga general. 5.000 obrers es van concentrar davant una església del barri obrer de Zaramaga. En el desallotjament, tres persones van morir abatudes per les bales de la policia franquista sense Franco, en uns fets que el mateix Llach va immortalitzar a Campanades a morts.

Notícies relacionades

Els socis eleven les condicions per mantenir el seu suport al Govern central

Junts reclama a Illa que retiri el decret per augmentar la resiliència del subministrament energètic

Doncs en aquest context, un centenar de badalonins van demanar permís al Govern Civil per realitzar una manifestació en favor de l’amnistia per a aquell 29 de febrer. Sense embuts i sense ocultar-se. Diu la llegenda o la història que el Govern Civil no va rebre la proposta. El titular del càrrec, que substituiria Manuel Fraga com a ministre de Governació aquell mateix juliol, Rodolfo Martín Villa, va traçar amb posterioritat una notable relació amb Josep Tarradellas, president a l’exili. No es pot descartar que tot i el seu origen falangista, Martín Villa volgués fer els ulls grossos.

En una reunió celebrada el dia anterior a la manifestació, els organitzadors van obtenir del llavors alcalde Isidre Caballeira el nihil obstat, que no el placet. És a dir, l’acte es tolerava sense autoritzar-se. Això sí, els convocants es van responsabilitzar de l’ordre intern durant una manifestació que va ser encapçalada en tot moment per un cotxe de la policia municipal. H