Oriol Junqueras: A la recerca del punt mitjà

Si com va dir una vegada Marshall MacLuhan el mitjà és el missatge, no hi ha cap dubte que aquest nou Govern té alguna cosa a dir, tenint en compte que tant el president, Carles Puigdemont, com Oriol Junqueras coneixen meravellosament bé tots els detalls dels 'mass media'. El convergent per periodista i el republicà per haver-se buscat la vida, cartera en mà, entre les dotzenes d'emissores locals de la regió metropolitana oferint-se, i acceptant, realitzar programes a qualsevol hora i sobre la temàtica que li proposessin. Des d'astronomia fins a religió. Això abans de ficar-se en política, el 2007, al seu poble, Sant Vicenç dels Horts. El 2011 va arribar a la presidència del partit.

Notícies relacionades

Carles Puigdemont pren possessió com a president: en directe

Raül Romeva, la vida de novel·la d'un madrileny independentista

Ciència i fe és una de les dualitats en què aquest historiador i doctor en Història del Pensament Econòmic, i que va estar un temps en els arxius del Vaticà recomanat pel pare Miquel Batllori, es mou a la perfecció. Una altra és ser d'esquerres i home de fe. I una tercera, compatibilitzar la lectura, en la seva joventut, d'aquells volums que els mortals comuns consideren tediosos, de filosofia, de ciència, de teologia, amb la divulgació en espais populars de, per exemple, TV-3. És com si Junqueras seguís allò que va afirmar Aristòtil que la virtut ètica cabia buscar-la en el costum d'optar per l'equilibri entre dos extrems.

Els anys d'escacs de joventut el van dotar d'una bona capacitat tàctica i el contacte amb el Vaticà el costum d'intentar obrar l'efecte sense que es notés la cura, com resaven, per exemple, les instruccions a les tropes de Felip V a mesura que anaven penetrant a Catalunya. El mateix que el seu sentit de l'humor, basat en la ironia i en el qual només la brillantor que rellueix als seus ulls quan diu una maldat permet als neòfits advertir que el líder d'ERC està de conya.