¿Quantes vegades ha dit la CUP 'no' a Artur Mas?

Una de les constants del discurs de la CUP des que es va intuir que el seu suport seria fonamental per investir el nou president despres dels comicis del passat 27-S ha sigut el seu 'no' rotund a Artur Mas. Un 'no' a un candidat "cremat", a un polític que s'identifica "amb les retallades i amb la corrupció", un 'no' com una catedral.

El més recent ha sigut el del líder de la força anticapitalista al Parlament, Antonio Baños, aquest dimecres en una entrevista radiofònica després del seu 'no', ja formal, en la primera votació de la investidura. "Si Junts pel Sí presenta el mateix candidat, farem el mateix que ja hem dit", ha acabat dient. Un circumloqui per evitar haver de repetir "no" per enèsima vegada.

Aquest és un breu resum de les vegades que des del mes d'agost passat, representants de la força anticapitalista han explicitat les seves reticències sobre el líder de Convergència:

Aquest dimarts, des de la tribuna del Parlament, va ser el mateix Baños l'encarregat d'explicar-li al president en funcions per què la CUP anava a votar en contra de la seva investidura. Va criticar la gestió de CiU des del 2010 (privatitzacions, col·lapse de la sanitat, retallades...), va censurar l'absència d'una menció específica sobre la corrupció en el discurs pronunciat la vigília per Mas, i va advertir que els temps de les "adhesions indestructibles" han passat. I va citar Salvador Espriu per etzibar-li: "A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol".

CANDIDAT ALTERNATIU: RAÜL ROMEVA

El mateix dimarts, a primera hora del matí, dos diputats de la CUP, Benet Salellas i Albert Botran, ja van anunciar (sense revelar res de nou, és clar) que rebutjarien la investidura i, per primera vegada, van posar a sobre de la taula un candidat alternatiu: Raül Romeva. A més, van qualificar de "xantatge absolutament intolerable" el discurs d'Artur Mas en què condicionava el futur del procés sobiranista a la seva reelecció com a president.

Baños citant Espriu: "A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol"

Tres dies abans, a Perpinyà, en un recés del consell polític que els anticapitalistes van celebrar en aquesta ciutat, Salellas ja va advertir que la primera votació d'investidura resultaria "fallida" i en va culpar l'obstinació de CDC per no cedir amb Mas. I encara que va reiterar el seu 'no' a Mas, ni en el primer ple d'investidura ni en cap altre, va obrir la possibilitat de recolzar un candidat de CDC si aquest era una figura de "consens". 

Un altre dels 'nos' oficials de la CUP va tenir lloc el dia que Baños es va reunir amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la ronda de contactes que aquesta va celebrar de cara al debat d'investidura. Davant ella, Baños va blindar el seu rebuig al candidat de Junts pel Sí i va advocar per "nous noms de consens". "No votarem Mas en cap de les declinacions possibles", va recalcar.

INVESTIDURA DESLLIGADA DE LA DECLARACIÓ

L'acord aconseguit per Junts pel Sí i la CUP, el 27 d'octubre, sobre la declaració independentista aprovada dimarts passat al Parlament tampoc va fer afecte en la CUP. Després de rubricar el pacte, el diputat Benet Salellas va destacar que aquest acord no estava "lligat a la qüestió de qui ha de presidir la Generalitat". "Hi haurà un qui diferent d'Artur Mas que sigui de consens", va insistir a dir.

Salellas: "Hi haurà un qui diferent d'Artur Mas que sigui de consens"

"No es tracta que a la CUP tinguem mania a Mas com a persona. Ell representa coses que hem de superar", va dir Baños dos dies abans en una entrevista radiofònica. La mateixa idea que va subratllar el 23 d'octubre després de la compareixença de Mas davant la Diputació Permanent de Parlament per donar explicacions arran de l'última operació contra CDC pel 'cas 3%'. "La pròxima legislatura no es pot reduir a un nom perquè ha de ser de ruptura", va dir aquell dia. I la mateixa idea que va oferir en una entrevista amb EL PERIÓDICO publicada el 19 d'octubre.

'LLEI DEL SILENCI'

En la conferència política del passat 8 d'octubre, en què va fixar les seves exigències per avenir-se a negociar amb Junts pel Sí, la CUP va advocar per ajornar el debat sobre qui ha de presidir la Generalitat. No obstant, el diputat de la força anticapitalista Josep Manel Busqueta va assegurar hores després a TV-3 que la seva posició sobre Mas no havia canviat, i el mateix Baños, l'endemà al matí va declarar que no s'havien mogut "ni una coma" en aquest aspecte.

Una setmana abans de la celebració d'aquesta trobada, la CUP va imposar la 'llei del silenci' per allunyar-se del focus públic. Abans d'aquest tancament informatiu, la número dos de la llista per Barcelona, Anna Gabriel, va insistir a dir que aquesta decisió "és col·lectiva", que es va prendre en les assemblees, mentre que Baños va proposar una "presidència rotatòria", en la línia de la "presidència coral" que va plantejar un dia abans Gabriel com a alternativa a un Govern encapçalat pel convergent.

L'1 d'octubre, l'exdiputat Quim Arrufat va ironitzar en un debat radiofònic sobre la manera "fàcil" de forçar la CUP perquè donés els seus vots a Mas: "Es tanca en banda CDC i Junts pel Sí, etcètera, es fa pressió sobre la CUP durant dos mesos, s'arriba al final i com que la CUP, abans de fer descarrilar el procés, estarà al seu costat, doncs ja està". No obstant, Arrufat va rebutjar aquesta possibilitat perquè comportaria efectes negatius i va posar en dubte que d'un procés que arrenqués així en pogués sortir "una república que sigui creïble, democràtica i per a tots".

"NO ÉS UNA VENJANÇA"

La imputació del president en funcions pel 9-N no va moure ni un mil·límetre els anticapitalistes de la seva posició. "Nosaltres el que diem en campanya ho complim", va dir Baños el 29 de setembre. I després d'expressar la seva solidaritat amb Mas, l'expresidenta Joana Ortega i la consellera en funcions Irene Rigau, va subratllar que la negativa de la CUP "no es tracta d'una venjança, el candidat ha de ser de consens". "No investirem Mas. La seva figura està cremada", va afegir.

Baños: "Nosaltres el que diem en campanya ho complim"

En l'anàlisi de l'endemà de les eleccions, el cap de llista va advertir que "la nova etapa" que comença "ha d'exemplificar amb un nou president". "El que presideixi no pot ser identificat ni amb les retallades ni amb la corrupció", va sentenciar, utilitzant un dels arguments de pes de la força independentista per al seu rebuig al president. Un president que, recorda la CUP, va iniciar el seu primer mandat presumint d'haver sigut el primer a utilitzar la tisora i el partit del qual està involucrat en, entre d'altres, el 'cas Palau', pel qual tenen embargades 15 seus, el 'cas ITV, el 'cas Innova' o el més recent del 3%.

Notícies relacionades

Artur Mas 'versus' CUP: espases en alt

"Anirem a mort contra la CUP si no hi ha investidura"

La nit electoral, quan ja es va aclarir que el seu suport seria fonamental per tirar endavant la investidura de Mas, va ser un altre dels moments en els quals la CUP va aprofitar per recordar que Artur Mas no té per què ser el nou president. "Avui els catalans comencem una revolució", va dir Baños, en què "ningú és imprescindible".

Durant la campanya, els candidats de la força anticapitalista no es van cansar de repetir que la seva postura és ferma i van advertir que l'obstinació de Junts pel Sí en el fet que el líder de CDC fos reelegit com a president podria, fins i tot, "fer descarrilar el procés". I abans que s'iniciés la carrera cap a les urnes, la CUP ja es negava a donar el seu suport a Mas. El 19 d'agost, Baños es va obrir a facilitar els seus vots a Junts pel Sí en el cas que els necessités per a determinades qüestions, però va assenyalar que en cap cas els cedirien al president en funcions. "Evidentment el nom de Mas no és un nom que ens agradi com a president", va dir aquell dia. Unes setmanes abans, l'ara exdiputat David Fernàndez ja va llançar un avís a navegants: "És obvi que ni veig la CUP investint Mas, ni veig la CUP fent-li el joc a l'Estat".