La Dolors i la Marta podran votar

Aquesta és la història de la reconquista d'un dret que mai s'hauria d'haver perdut. És la història de Dolors Torrents, de 45 anys, i de Marta de la Asunción, de 25. Totes dues són dones amb discapacitat intel·lectual. Totes dues van perdre als tribunals el dret a sufragi i totes dues acaben de recuperar, també davant la justícia, aquest dret, reconegut com a fonamental per l'ONU.

Dolors Torrents va rebre la notícia divendres passat. Feia 10 anys que un jutjat li va retirar la capacitat de votar, al dictaminar la seva incapacitació total. La seva família buscava protegir-la econòmicament, però la justícia escriu amb un traç massa gruixut en aquests casos i li va retirar no només la capacitat de gestionar diners, sinó que també la va privar d'una part essencial de la seva ciutadania. "Estic molt contenta de recuperar aquest dret. Espero que el meu cas serveixi per a altra gent com jo i perquè la justícia es posi al dia i mostri més sensibilitat per a les persones amb discapacitat", explica aquesta veïna de Badalona, que assegura que està al dia de tota la informació política.

Amb el temps, i malgrat l'etiqueta que li havia col·locat l'administració de justícia, la Dolors es va anar adonant que podia lluitar per recuperar la seva condició de ciutadana activa: "Fa dos anys vaig començar a fer cursos sobre drets per a persones amb discapacitat. M'ho vaig pensar i vaig comunicar la meva intenció d'anar als tribunals". Va recórrer a un advocat d'Aspanin (Assocació pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual i les seves Famílies) i va començar el litigi.

VISTA FRUSTRANT

La primera vista va ser frustrant, i tot un exemple del funcionament de la justícia en aquests procediments. "El jutge exigia que fos la meva mare la que presentés la demanda", recorda la Dolors. Primer error, i de calibre. El Tribunal Superior va haver d'amonestar el jutge i recordar-li que la Dolors mai havia perdut la potestat de recórrer a la justícia en nom propi. "Aquest jutge parlava molt baixet i em costava entendre'l", explica la Dolors. Després, la fiscal va agreujar la situació: "Utilitzava una terminologia molt difícil d'entendre". Aquesta actuació destapa un dels problemes de base d'aquests processos: "Molts jutges i fiscals no vetllen per la tutela judicial efectiva de les persones amb discapacitat. L'accés a la justícia és per a ells extraordinàriament difícil", assenyala Juan Endara, tècnic en drets de l'associació de Discapacitat Intel·lectual Catalunya (Dincat).

Després de la readmissió del cas, el panorama va canviar. El nou jutge, titular del Jutjat de Primera Instància número 7 de Badalona, va resultar ser molt més sensible a aquests casos. "Va ser una sort", afirma Dolors, que es va preparar a consciència la seva declaració i la seva compareixença prèvia davant el forense. "Em van advertir que em preguntarien moltes coses, fins i tot sobre qui presideix el Senat", afirma Dolors. Una altra barrera. ¿Us imagineu que només poguessin votar els que poguessin dir qui presideix la Cambra alta?

En tot aquest calvari ("digne de Kafka", descriu Endara) resulta clau la xarxa de suport social i familiar de la persona amb discapacitat. "Al principi, la meva família pensava que no ho aconseguiria, que no seria possible. Quan van veure que lluitava per aconseguir-ho, la família em va recolzar", recorda la Dolors, que subratlla el paper del Salva, el seu germà petit.

Les famílies de persones amb discapacitat també passen una autèntica prova. Maria Dolors Rius, mare de la Marta, hi ha invertit molt temps i també ha hagut de gastar molt diners. Només en el cost del procés judicial per recuperar el dret de sufragi ha hagut de desemborsar 2.095 euros."Hem d'anar més enllà. Hem d'aconseguir que recuperar aquest dret sigui més fàcil, més ràpid i menys costós", declara.

Notícies relacionades

La família d'un jove amb discapacitat intel·lectual recorre contra la retirada del seu dret al sufragi

Els discapacitats reclamen la restitució del seu dret de vot

La filla de la Maria Dolors, la Marta, va rebre la sentència favorable el novembre passat. Però el jutge, malgrat que donava la raó a la demandant, feia observacions discutibles sobre la capacitat de la Marta de discernir entre pes i volum o entre lloguer o propietat. "Es recupera el dret a vot, però amb un llenguatge que vulnera el dret d'accés a la justícia", lamenta la Maria Dolors.

¿I ara què? Marta ho té clar. Sap que votarà el 20-D i per qui ho farà. Dolors Torrents no sap quan podrà trepitjar un col·legi electoral però té "més o menys clara" la seva opció preferida. Ara està pendent que es dicti la sentència definitiva i que s'inclogui la seva informació al cens electoral. La burocràcia acabarà impedint que voti aquest diumenge. Espera poder fer-ho al març, sempre que no hi hagi acord entre la CUP o Junts pel Sí. Ja se sap: o Mas o març.