ENTREVISTA AL CANDIDAT DE DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT

Francesc Homs: "No descarto la independència sense acord amb l'Estat"

Entrevista amb Francesc Homs, cap de llista per Barcelona de Democràcia i Llibertat en les eleccions del 20 de desembre. / J. CARBÓ / VÍDEO: MÒNICA TUDELA

5
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +
Neus Tomàs
Neus Tomàs

Periodista

ver +

Vostè afirma que anirà a Madrid a negociar la independència, ¿amb qui? Jo hi aniré amb l'ànim de diàleg, negociació i pacte. Ja sé que s'acumularan 'nos' per tot arreu però davant aquest 'no’ a tot, es plantegi el que es plantegi, un ha de decidir amb quin ànim ho enfoca i el nostre és negociació i diàleg. La resolució del Parlament diu que s'han d'obrir negociacions amb Madrid i Brussel·les. Hem de fer molt bé aquest pas perquè ens juguem després el reconeixement de la comunitat internacional.

És cert que hi ha una majoria independentista al Parlament, però ¿creu que hi ha prou majoria social per emprendre un procés d'independència? Per emprendre'l sí, perquè es va aprovar la resolució i per tant hi ha la força necessària. I estem amb això. No tindria cap sentit fer el que diu la minoria del Parlament.

Vostè argumenta que a Espanya li convé la independència de Catalunya. ¿Hi ha algun Estat al qual li convingui perdre una part? ¿Hi ha algun Estat que pugui permetre's deixar per a l'eternitat que una part vulgui independitzar-se democràticament i això no tingui cap resposta?

Però això no significa que li convingui. Sí, és clar, però l'alternativa és que no sigui acordada. I en aquesta situació, és evident que els interessa més que sigui acordada que no pas no acordada. Quan un país ha decidit que s'emancipa, això ja no es negocia. Els termes de l'emancipació poden ser acordats o no. I aquí és on l'Estat espanyol, tot i que segur que serà en l'últim minut, trobarà incentius per a l'acord.                                                                                     

M'agradaria que la CUP s'expressés amb més respecte per CDC

¿Descarta que pugui ser una independència no acordada amb l'Estat? És clar que no ho descarto. El canvi d'estratègia a Catalunya consisteix que sempre que ens hem posat a les seves mans o han dit que ‘no’ o no han complert. El futur de Catalunya l'hem posat a les nostres mans. Tirarem endavant. L'única condició és que hi hagi una majoria consistent al darrere, en tot el procés, en tot moment, no només una sola vegada. Un procés així requereix un acompanyament continu. Jo crec que existirà i és l'única exigència. Ho acreditarem tantes vegades com calgui.

La CUP va dir la nit electoral que s'havia perdut el plebiscit. No comparteixo aquesta opinió de la CUP. A més, tinc la sensació que ho van dir aquella nit i no ho han dit més. Els ho hauria de preguntar a ells. Hi ha força democràtica i parlamentària per iniciar el procés de constitució de Catalunya com a Estat és evident.

¿Entre la militància de CDC hi ha por a l'acord amb la CUP? No, perquè la gent té molta confiança en el que es negocia. Hi ha perplexitat per l'actitud de la CUP, no només a CDC sinó també en el conjunt del sobiranisme. Espero que al final hi hagi acord, la perplexitat se superi i recuperem entre tots la il·lusió que una mica la CUP ens ha esquerdat. M'agradaria que la CUP s'expressés amb més respecte per CDC. Perquè a l'assemblea de Manresa es van sentir crits dient ‘Convergència, se'ns acaba la paciència’ i no van cridar ‘senyors del PP, aneu-vos-en al carrer’.

¿Aboliria la reforma de l'article de la Constitució que consagra l'estabilitat pressupostària, l'article 135? És clar que l'aboliria, per descomptat, perquè crec que s'ha d'enfocar de manera diferent. Era innecessari i, a més, va ser un exhibicionisme per part de les autoritats econòmiques europees del moment que en perspectiva s'ha vist que no tenia fonament. En la llei d'estabilitat vam proposar una disposició transitòria que estableix uns criteris per al repartiment del dèficit i aquests criteris no s'han complert. Per això tant la Generalitat com la Junta d'Andalusia ens en hem anat als tribunals.

¿També derogaria la reforma laboral, que va comptar amb els vots de CiU? Es va optar per donar suport a canvi d'aportacions que va fer CDC i CiU. No és la reforma laboral que hauríem fet i defensem que s'ha de canviar aquesta llei. Només té sentit fer una llei d'aquesta mena quan es fa amb els agents socials.

¿I l'amnistia fiscal, tornarien a votar-la? Amb la perspectiva que tenim ara, no. Si ens tornem a situar en aquell moment, quan estàs amb l'aigua al coll, fas el que tens a l'abast, com li ha passat a Tsipras. Però aquella llei no va estar acompanyada del que vam dir: una reforma de la gestió tributària que no s'ha fet. Els alts funcionaris de la Hisenda espanyola segueixen als seus despatxos sense sortir a perseguir el frau.

¿Fa autocrítica per haver iniciat legislatura deixant gairebé a zero l'impost de successions? En successions es paga un impost sobre la transmissió de béns que ja han tingut les càrregues fiscals que els pertocava. Ja està fet, tot i que li admeto que no hauria anat tan lluny, i ho vaig dir en una reunió del grup parlamentari.

¿Manté que Convergència no té un problema amb la corrupció? És clar que ho mantinc. Convergència, no. Hi ha gent de CDC que no ha fet les coses bé i ha sigut apartada o s'ha autoapartat, tant és, al final és el mateix. Però CDC és una formació honesta. Ja sé que a alguns els excita molt que digui això perquè han fet asseveracions al marge de la presumpció d'innocència i fets provats encara que no hi hagi res. Però que la realitat destrueixi un bon titular.

Notícies relacionades

Hi ha una realitat: 15 seus embargades i el jutge del 'cas Palau' que va dir que CDC havia cobrat a través de Ferrovial comissions il·legals per valor de més de cinc milions d'euros. Però això no està provat, no està sentenciat. ¿Si no quina opció donen? ¿Què hi ha indicis? Doncs que es provin. Les coses s'han d'acreditar.

Ho diu un jutge. Jo també l'hi dic a un jutge. Que acabi d'una vegada i que acreditin aquests indicis que diuen que veuen, amb quins fets i proves i que dictin sentència. El que no s'hi val és presentar una instrucció com una sentència. Jo no he vist passar sobres, i jo i els meus companys de direcció passaríem una auditoria.