Jorge Fernández Díaz: "L'error va ser fer un nou Estatut marginant el PP"

–Aquests dies es parla de pactes postelectorals i la resta de partits no situa en cap Mariano Rajoy com a president... 

–El que és preocupant és que alguns vulguin reeditar el que a Catalunya va ser el pacte del Tinell, pactes de perdedors que s’alien contra el guanyador. Fa la sensació que s’està organitzant un tripartit amb el PSOE, Podem i Ciutadans.

–Albert Rivera diu que no investirà Rajoy. ¿Rajoy és innegociable per al PP? 

–Sí. És innegociable.

–Doncs ens podem trobar amb una negociació a l’estil Junts pel Sí-CUP amb Artur Mas... 

–Però hi ha una diferència important. A Junts pel Sí Mas anava de número quatre en una coalició de CDC i ERC amb independents...  En aquest cas estem parlant del Partit Popular i el candidat és el president del Partit Popular. El normal és que el candidat encapçali la llista i doni la cara. 

–¿Hi podria haver un pacte PP-PSOE? 

–Cada cosa al seu temps, i ara és temps de pensar en el 20-D. A partir d’aquí, confio que es respecti la tradició parlamentària segons la qual la llista més votada, quan no ha tingut majoria absoluta, també ha governat. És bo per a l’estabilitat. Ni descartem ni deixem de descartar a ningú, tret dels que tenen programes absolutament incompatibles amb el nostre projecte. Qui ha descartat pactar amb nosaltres és el PSOE. Ja ho va anunciar Pedro Sánchez en les municipals, quan va dir que les seves línies vermelles eren Bildu i el PP, cosa que va ser un gravíssim error i una ofensa.

–Les enquestes vaticinen que el PP perdrà la majoria absoluta i que, a Catalunya, tindran una dura caiguda. ¿Què han fet malament? 

–La combinació de crisi econòmica i corrupció ha afectat tots els partits polítics amb responsabilitats de govern. Ha sigut una tempesta perfecta perquè emergissin populismes. I jo hi afegiria un element addicional: Catalunya. No hi ha hagut des del 1978 un desafiament constitucional de tal magnitud. Les tres ces (crisi, corrupció, Catalunya) expliquen el canvi del mapa electoral.

–I a Catalunya, ¿el PP què ha tingut a veure en l’auge de l’independentisme? 

–Això seria bo que l’hi preguntés al PSOE. Van donar suport a alcaldes independentistes, que s’ho facin mirar. El PSOE va pactar amb ERC vuit anys de tripartit. D’aquells vents...

–¿Però el PP no fa autocrítica? 

–Segur que hem comès errors. Però n’hi diré un que no vam cometre. Se’ns atribueix l’error de recollir firmes contra l’Estatut. No va ser un error. Vam recollir firmes contra l’Estatut, no contra Catalunya. El que va ser un error molt gran i gravíssim va ser promoure un nou Estatut marginant el PP. El que comença malament acaba malament. No hi havia demanda de la població per un nou Estatut. La recollida de firmes del PP pretenia presentar una iniciativa legislativa popular al Congrés en un exercici legítim de defensa política. L’Estatut el va promoure un tripartit presidit pel PSC i amb [José Luis Rodríguez ] Zapatero al Govern central. Es va marginar el PP i, a part, es van incomplir els pactes autonòmics subscrits el 1992, en què el PSOE i el PP es van comprometre a no iniciar cap reforma estatutària sense acordar-la.

–Llavors, ¿quin error poden haver comès vostès? 

–Segurament tindríem algun problema de comunicació. Però després de la sentència del Tribunal Constitucional, el 2010, el PPC va obtenir els seus millors resultats en unes autonòmiques (18 diputats). El 2011, en les generals, va obtenir 11 diputats. Un any després, el novembre del 2012, vam pujar a 19 diputats. El que passa és que a partir del 2013 van aflorar els casos de corrupció, la crisi va arribar al seu apogeu i es va posar en marxa el desafiament contra la unitat d’Espanya, i per això el PP va concitar sobre si tota la crítica. No vam saber explicar bé que respondre a un desafiament d’aquestes característiques amb proporcionalitat, prudència i fermesa no era sinònim de debilitat. És la resposta més eficaç.

–Rajoy és innegociable per a vostès i vostè manté que la CUP investirà Mas. Amb els mateixos presidents, ¿quina serà la sortida a la situació catalana? 

–Faré una pregunta retòrica: ¿algú creu que es pot negociar, que es pot tenir una interlocució vàlida amb una Generalitat que s’ha compromès amb la CUP, que té com a compromís incomplir les lleis? Mas està deslegitimat per ser interlocutor. No negociarem la unitat d’Espanya.

–¿Què hauria de fer el Govern central? 

–Hem posat en marxa el FLA i el pagament a proveïdors, que estan al marge del sistema de finançament, que també volem millorar. I volem portar a terme un diàleg molt a fons amb els diversos agents i sectors de la societat catalana. Desgraciadament, CDC ha quedat invalidada com a interlocutora mentre segueixi situant-se fora del marc democràtic i de dret. Per això volem parlar directament amb la societat civil, per col·laborar a tornar-la a situar en la locomotora del projecte espanyol.

–Vostè ha arribat a relacionar una fundació de CDC amb persones lligades a la lluita gihadista... 

–Ho mantinc i els fets ho confirmen. Vostè parla de Nous Catalans. Jo sé molt bé del que estic parlant. Tinc una magnífica interlocució amb les autoritats del Marroc. Crec que en aquests moments, a    questa fundació no intenta captar immigrants musulmans per a la causa independentista, cosa que és bona per a la seguretat. Intentar captar immigrants per a la causa independentista ajuda molt poc a la integració. Quan arribes a un país com a immigrant i el primer que et plantegen és que no estàs en aquest país, sinó en un altre, això no afavoreix la integració.

 

 

 

Notícies relacionades

El dilema d'apujar o abaixar impostos

Rivera redueix el pols electoral a PP o Ciutadans