"La Tercera República és la catalana"

Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) va ser elegit ahir cap de llista per al 20-D pel consell nacional d'ERC. Va ser proposat per l'home fort d'Esquerra a Madrid, Joan Tardà (Cornellà, 1953). El partit afirma que formen un tàndem. I com a tal se'ls entrevista. Una entrevista bilingüe.

-¿Com s'organitza un tàndem com el seu, en campanya i al Congrés?

-Joan Tardà: No n'hem parlat. Sense ser petulants, el Gabriel i jo representem el mateix amb formats diferents. Volem parir la república perquè, i sento recórrer al manual, és la manera de fer realitat el nostre model social. Si es tractés només de canviar de bandera no valdria la pena, perquè de les banderes no es menja. Que Rufián sigui un fill de la classe treballadora i un fill dels catalans d'origen andalús és un èxit del republicanisme i de les classes populars catalanes. La dialèctica ja és sobirania sí o no, però no identitat sí o no. Jo m'estimo molt Catalunya, però m'estimo més la meva família. I a la meva família hi ha persones d'orígens diversos.

-Gabriel Rufián: Aquesta és una campanya excepcional. Defensarem el vot dels catalans, no anem a Madrid a canviar un Estat que no vol ser canviat. Aquí s'ha votat i ha guanyat l'independentisme.

-J. T.: Amb uns resultats que no ens permeten declarar la república, però sí iniciar un procés constituent i, si la gent hi dóna el suport, declararem la república. I si no, visca la democràcia.

-Per primera vegada s'ha sentit aquest dissabte el castellà en un consell nacional d'ERC. ¿El que és estrany és que no hagi passat fins al 2015?

-J. T.: No. Durant molts anys vam haver de conquistar la normalitat del català. Fa uns anys hauria sigut un insult als catalans castellanoparlants, per paternalista. Ara hem arribat a un estadi superior. La llengua ja no és un problema. No ens trobem en la fase identitària.

-G. R.: L'independentisme va començar a guanyar quan va superar el seu antiespanyolisme. I és per això que l'unionisme perd, perquè no aconsegueix superar el seu anticatalanisme tosc i barroer. Que es faci independentisme en castellà significa que s'ha guanyat, s'ha aconseguit transcendir l'origen i la llengua. Tu et pots sentir com et vulguis sentir i parlar la llengua que vulguis. En el meu cas personal hi ha part de posicionament polític. De desmentir les insídies que el castellà està perseguit a Catalunya.

-¿L'elecció de Rufián té molt de simbòlica, deixant de banda de les seves capacitats intel·lectuals?

-G. R.: Jo m'ho prenc com un fet col·lectiu. Això és de tothom i per a tothom. Per exemple, Súmate va començar fent xerrades a quatre persones i ha arribat fins on ha arribat. Tothom es pot sentir partícip del projecte de la Catalunya republicana, sense que en cap cas importi el seu origen.

-J. T.: Rufián és l'expressió de les victòries que anem sumant com a classes populars. Jo recordo haver anat a un acte de l'Assemblea de Catalunya el 1972 en què els catalanoparlants érem tres de 45 del bus. ¡Aniríem malament si fóssim símbol de res!

-¿Aquest congrés li serveix a Esquerra per marcar el perfil esquerranós que al Parlament potser es dilueix?

-J. T.: Quan parles amb l'esquerra abertzale et diuen que la independència d'Euskal Herria passa per atraure el PNB. Nosaltres ja ho hem fet aquí. Hem tret CDC dels braços del PP. És possible que al Parlament s'hagi visibilitzat poc aquest fil roig perquè estàvem en plena funció d'arrossegament. I no ha sigut fàcil. Col·laborar amb un Govern que retalla no és fàcil. A més, ERC és molt polièdrica i hi convivim gent d'orígens polítics diversos.

-G. R.: S'ha de destacar també la figura de Joan Tardà al Congrés, que tots reconeixem com a independentista, republicà i, sobretot, d'esquerres. De l'esquerra més decent i digna, la que no es doblega. El que ha fet Tardà a Madrid ha sigut enorme, ha sigut dir a un Estat en una regressió tremenda que se n'anava de la tradició democràtica. Un Estat que ha caigut en la indecència.

-J. T.: Per no caure en l'envaniment, s'ha de destacar que sempre ens hem portat molt bé amb el republicanisme espanyol i dels pobles d'Espanya. Amb IU -si jo fos espanyol, seria d'IU-, amb el BNG i amb l'esquerra abertzale. I el paper d'ERC també ha sobresortit per la dimissió de la socialdemocràcia espanyola [del PSOE].

-¿Qualsevol candidat que se sotmeti a una investidura al Congrés rebrà el no d'ERC?

-Tots dos: Sí.

-J. T.: ERC no hauria de donar la investidura a cap força que no reconegui el dret a decidir.

-G. R.: Les opcions només són Mariano Rajoy, del Partit Popular, que no és popular, o Pedro Sánchez, del PSOE, que no és ni socialista ni obrer. Amb un Rivera al darrere que farà de frontissa amb la dreta del PP, o amb la dreta del PSOE

-¿I Pablo Iglesias, que defensa el dret a decidir?

-J. T.: Jo crec que només ens podríem entendre amb Podem si guanyessin per majoria absoluta.

-G. R.: Ens hauríem entès millor amb el Pablo Iglesias de fa dos o quatre anys, el de La Tuerka [programa televisiu que feia Iglesias] o amb Juan Carlos Monedero. Un dels polítics més decents i que millor entén el panorama català és Alberto Garzón [IU], que és absolutament intranscendent. Jo també votaria Garzón, si fos espanyol. L'hegemonia espanyola encara segueix en mans de dos partits minoritaris a Catalunya.

-J. T.: La república catalana no serà un camí de roses però és possible. Canviar la Monarquia espanyola és poc plausible. De fet, a mi a Espanya alguns em diuen «Joan, sou l'última oportunitat per a nosaltres». Un procés constituent a Catalunya podria portar a un procés constituent a Espanya.

-G. R.: Hi ha molta gent a Espanya que ens veu amb simpatia, perquè podem guanyar, davant el record de la derrota republicana. Al final, la Tercera República ha arribat i és la catalana.

-¿Temen que CDC doni suport a algun candidat?

Notícies relacionades

Gabriel Rufián, candidat d'ERC al Congrés

Junts s’obre a facilitar el decret d’habitatge del Govern si permet desgravar les hipoteques

-J. T.: Estic convençut que la ciutadania que va votar el 27-S no entendria que es recolzés un partit que no reconegués el que ja ha votat la gent. Hi ha un abans i un després. Ja s'ha votat. No és un punt d'un programa electoral.

-G. R.: Vam votar el 9-N, les municipals, el plebiscit... ¿quantes vegades més s'ha de guanyar? Negociar poc, el que s'ha de fer és reivindicar el que s'ha fet. Anem p'alante.