Desarmament en 'stand by'

Els mediadors internacionals segueixen fent la seva tasca, encara que els últims quatre anys a penes hagin registrat avanços. N'hi ha prou de dir que els tres èxits que el Grup Internacional de Contacte recull en el seu últim informe són el cessament de la violència per part d'ETA, l'opció que França faci canvis en política penitenciària i la proposta de convivència que es va veure obligada a retirar l'expresidenta del PP basc, Arantza Quiroga. En quatre anys, res més.

La Comissió Internacional de Verificació, pel seu costat, segueix fent gestions de manera discreta, però després de la penosa escenificació del primer gest de desarmament d'ETA, el febrer del 2014, ha optat pel mutisme. Davant aquest panorama, i vista la incapacitat d'ETA per implicar França i Espanya en un procés de desarmament, és el Govern basc el que s'ofereix per desencallar la situació. La seva proposta consisteix a facilitar un desarmament unilateral i verificable, sense riscos per als activistes que participin en el procés. Per a això es crearia un «comitè de desarmament», compost per representants de la societat, institucions basques i organitzacions internacionals, que seria el que rebria la llista amb la ubicació dels emmagatzematges d'armes i explosius.

No obstant, els menyspreus d'ETA a aquesta via també han refredat la disposició de l'Executiu del PNB. La banda prefereix Madrid com a interlocutor i confia trobar un Govern més receptiu després de les eleccions generals. Amb un punt de despit, el Gabinet d'Iñigo Urkullu recorda a ETA, després de cada detenció d'activistes, que no és descartable un final estrictament policial.

Notícies relacionades

El que queda d'ETA

ETA inicia un desarmament per etapes amb una mínima part del seu arsenal

El que sí que ha canviat durant aquests quatre anys és la percepció social respecte a la violència. Els sondejos certifiquen que el rebuig a ETA està en màxims històrics a Euskadi, mentre que l'esquerra abertzale està fent pronunciaments sense precedents. Setmanes enrere, el president de Sortu, Hasier Arraiz, va escriure que «la violència és el pitjor camí». I en diversos pronunciaments públics ha afirmat: «Si algú pretén reobrir el cicle violent, ens tindrà al davant».

Gestos inèdits

Tots els partits han admès que aquestes paraules són un avanç, però insuficient perquè no inclouen un reconeixement de la il·legitimitat del terrorisme i del mal injust que ETA va fer. El principal repte polític a Euskadi ha sigut afavorir la reconciliació a través del consens entre totes les forces. I ja són habituals gestos abans impensables, com la presència de Bildu en actes d'homenatge a víctimes d'ETA.