La revolució dels 'bolets'

Va ploure sobre mullat. Com ja va passar el setembre del 2014, quan el Tribunal Constitucional va anul·lar la consulta del 9-N, la gota freda va tornar a planar sobre la plaça de Sant Jaume i va obligar el previngut personal a obrir els paraigües, fet que va donar a l'espai un aire de partida de bolets multicolors.

El passionòmetre comparatiu entre els dos actes, el de protesta de l'any passat i el de suport als imputats pel procés participatiu d'ahir, mostra un saldo negatiu per a aquest últim. Menys gent, encara que la plaça presentava un gairebé ple, i menys entusiasta.

I entre els presents, els representants dels partits. Ja al matí, i per uns minuts, les forces partidàries del dret a decidir van relegar les seves diferències -i en algun cas, les negociacions per la investidura- per acompanyar junts Ortega i, sobretot, Rigau. Perquè la consellera d'Ensenyament es va salvar de la pluja que sí que va rebre l'exvicepresidenta del Govern. Mig miler de persones es van concentrar a les portes del Palau de Justícia a primera hora per recolzar Rigau. Van sonar aplaudiments, crits d'«Independència!» i de «Posar urnes no és cap delicte!», Els Segadors i L'Estaca de Lluís Llach.

El cantautor i diputat electe de Junts pel Sí formava part de la comitiva que va acompanyar la consellera fins al tribunal, juntament amb tot el Govern -excepte el president Artur Mas-, els diputats de Junts pel Sí, encapçalats per Raül Romeva i Carme Forcadell, i el de la CUP Antonio Baños. També hi van assistir els màxims representants de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, i d'Unió, l'exconseller Ramon Espadaler, que es va endur la pitjor part al ser increpat amb crits de «botifler». Unió es va bolcar més en l'entrada d'Ortega, encara que al seu cap de files, Josep Antoni Duran Lleida, no se'l va veure per allà. Tots ells van repetir a la tarda.

Notícies relacionades

Leire Díez va xifrar en una desena les promeses incomplertes per la fiscalia

El Suprem es mostra contrari a l’indult a García Ortiz

Davant l'Ajuntament de Barcelona va llegir el manifest l'alcaldessa Ada Colau, que sap tant quan sortir de la foto (picabaralla de banderes a la Mercè) com quan ocupar el centre de l'escenari (ahir).

Això sí, ningú podrà dir que el text que va llegir no encaixa, per exemple, en els paràmetres de forces polítiques com la seva. A saber: que el dret a decidir el futur polític de Catalunya «és inherent a la ciutadania catalana en virtut del principi democràtic i del dret que tenim com a nació». Que el Govern «ha judicialitzat» els intents per portar a terme una consulta «defugint les seves responsabilitats polítiques en aquest àmbit, i generant una anomalia democràtica» que «priva» els catalans «del dret democràtic a decidir el seu futur polític». I que les querelles contra Mas, Ortega i Rigau «són antidemocràtiques». Finalment, els firmants del manifest (entitats i partits) diuen que assumeixen la coresponsabilitat en la convocatòria del 9-N.