El jutge interroga avui Ortega i Rigau per la consulta del 9-N

Apenes 12 dies després del procés participatiu del 9 de novembre del 2014, la fiscalia va presentar la versió més dura de la seva anunciada querella contra el president Artur Mas; la llavors vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per «haver planificat, auspiciat i finançat» la votació del 9-N. Avui, deu mesos després de la presentació de la querella, Ortega i Rigau declararan al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en qualitat d'imputades. Dijous, li tocarà al president en funcions, Artur Mas. Tots tres negaran haver comès el delicte de desobediència que se'ls atribueix.

I no hi aniran sols. Els acompanyaran diputats i alts càrrecs de la Generalitat. La vicepresidenta, Neus Munté, va afirmar ahir que les dues imputades estaran avui recolzades pel Govern català. Les entitats sobiranistes han convocat a la tarda un acte de suport a la plaça de Sant Jaume, al qual han confirmat la seva participació l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els líders de CCOO i UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, així com el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol.

La querella es va redactar a la Fiscalia General de l'Estat, que llavors dirigia Eduardo Torres-Dulce, i coincidia amb la proposta remesa des de Madrid als seus col·legues de Barcelona dies abans. La majoria de membres de la Fiscalia Superior de Catalunya van rebutjar aquell esborrany i es van mostrar contraris a emprendre accions legals contra els alts càrrecs del Govern i el seu màxim representant. La rebel·lió dels fiscals catalans va provocar que Torres-Dulce convoqués el 19 de novembre  la junta de fiscals de sala (la cúpula de la fiscalia espanyola) i que els seus components avalessin la presentació de la querella pels delictes de desobediència greu, usurpació de funcions públiques, malversació de cabals públics i prevaricació administrativa, delictes que comporten penes d'inhabilitació i presó.

En la querella s'acusa el Govern català de desplegar «una conducta incompatible» amb l'ordre de suspensió cautelar dictada pel Tribunal Constitucional (TC) el 4 de novembre. La fiscalia sosté que els querellats havien participat «de manera personal i directa» en la celebració del 9-N.

Notícies relacionades

Ada Colau participarà en els actes de protesta contra la imputació de Mas per la consulta del 9-N

Rafael Catalá: "Si Mas és condemnat i inhabilitat això no el convertirà en màrtir"

«PERSISTÈNCIA EN LA VOLUNTAT» / L'acusació pública també considera que les decisions adoptades per la Generalitat després de la suspensió del TC «confirmen la persistència d'una voluntat de sobreposar la pròpia visió partidista de la realitat sobre el deure d'exercir les seves atribucions […] conforme a Dret». I que les seves decisions, «escrites o no, els han situat extramurs de l'ordenament jurídic» perquè només buscaven «fer prevaler la seva voluntat» sobre els mandats del Constitucional. Per a la fiscalia, la suspensió del TC va ser una «ordre absoluta, contundent i inequívoca». Per això la querella exposa que les resolucions del TC «són vinculants» per a la Generalitat.

La defensa dels imputats nega que aquests hagin comès cap delicte de desobediència, ja que  van respectar «en tot moment la normativa aplicable», en una «actuació políticament compromesa i institucionalment responsable», segons fonts jurídiques. Al seu entendre, el Constitucional va avortar la celebració d'una consulta i, al seu lloc, es va realitzar un procés participatiu que es va desenvolupar de manera «pacífica i democràtica». Els advocats dels imputats també sostenen la inexistència d'un mandat precís del Constitucional i d'una negativa «oberta, reiterada i contumaç» a donar compliment a la resolució del TC, com exigeix el Codi Penal per apreciar el delicte de desobediència.