El Suprem obliga sis alts càrrecs de Bauzá a tornar les alces salarials

Sis alts càrrecs de l'Executiu de José Ramon Bauzá hauran de tornar a les arques autonòmiques de les Balears 19.600 euros corresponents a una pujada salarial il·legal, segons la resolució del Tribunal Suprem donada a conèixer aquest dilluns. L'alt tribunal ha rebutjat el recurs presentat durant l'etapa de l'expresident balear i actual senador del PP i ha ratificat la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears que va donar la raó a la UGT al considerar "un despropòsit" i una "discriminació arbitrària" aquesta pujada quan, en defensa de l'austeritat, s'estaven retallant sous als treballadors públics i minvant plantilles. El Suprem no ha entrat en el fons de la qüestió per entendre que es tracta d'un conflicte laboral de l'Administració autonòmica que s'ha de resoldre als tribunals territorials.

Notícies relacionades

El TS mou fitxa contra Delgado

El repte de pujar nivell i baixar diferències

Bauzá, que acaba d'arribar al poder, va justificar l'increment salarial del seu nucli de confiança al·legant que el gabinet era més petit i treballarien més. Des d'UGT, es va assenyalar llavors que en la mateixa situació estaven els treballadors públics que van veure augmentada la seva jornada laboral de 35 a 37,5 hores pels acomiadaments d'altres companys, però, lluny de cobrar més, patien retallades salarials. Els 19.600 euros corresponen als nou mesos en què els sis alts càrrecs van cobrar la pujada, que, si s'hagués prolongat tota la legislatura, haurien arribat als 26.000 euros.

El pagament es va interrompre el 2012 al decretar el TSJB la suspensió cautelar de l'augment, atenent una petició d'UGT contra la qual també va litigar sense èxit Bauzá servint-se de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma. El secretari d'Acció Sindical d'UGT-Balears, Miguel Ángel Romero, i el responsable d'Administració autonòmica, Jordi Crehuet, han instat Bauzá a demanar disculpes per l'augment salarial al seu equip i per haver utilitzat recursos públics per defensar privilegis davant la justícia.