Rajoy i Sánchez busquen el cos a cos per eclipsar C's i Podem

Pablo Iglesias ho va batejar com a «estratègia magnicida» i el cert és que, al marge de la definició, la campanya de confrontació que Esperanza Aguirre va fer servir a Madrid per les municipals del maig passat per atacar Manuela Carmena (Ahora Madrid) ja s'estudia en comunicació política com a exemple de graponeria i regal electoral. Els atacs directes i l'agressivitat de la llavors candidata conservadora a l'ajuntament de la capital van aconseguir activar el vot anti-PP d'una forma sense precedents. La direcció de Podem desitjaria trobar-se en les generals del 20 desembre amb una rèplica d'aquella campanya, però les estratègies dissenyades a les seus dels partits majoritaris van en un altre sentit: buscaran defugir l'enfrontament amb les noves forces.

Així, la idea de PP i PSOE és ignorar Podem i Ciutadans tant com sigui possible amb l'objectiu d'expulsar «els del canvi» de la contesa i que el focus se situï exclusivament en Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Aquest plantejament d'«ignorar conscientment» respon a una lògica similar en populars i socialistes.

Els primers prefereixen que C's  -partit de fuga potencial dels seus votants, i encara més després del que ha passat en les catalanes, en què s'han convertit en segona força- passi tan inadvertit com sigui possible en campanya, i per a això provaran d'evitar les acusacions directes a Albert Rivera, el seu candidat. Una altra cosa és que, a través de missatges opacs circulant pel laberint de la comunicació electoral en xarxes socials, aconsegueixin (o no) sembrar dubtes sobre la seva credibilitat. Pel que fa a Podem, fonts populars expliquen que el missatge repetit ad nauseam que Iglesias i els seus són «radicals» ja ha aconseguit el seu objectiu, el de despertar suficients reticències entre l'electorat perquè estiguin en perill de quedar-se en una opció minoritària.

«DESACTIVAR» PODEM / Per la seva part, al PSOE també van assumir que mencionar Iglesias era regalar notorietat al polític de Vallecas; permetre-li marcar l'agenda i elevar-lo a contendent de primera categoria. Amb enquestes a la mà, els socialistes se senten ara més tranquils al concloure  que han aconseguit desactivar el fenomen Podem -que a principi d'any liderava la intenció de vot- enfortint la imatge de Sánchez com a potencial president «solvent» davant d'un Iglesias que, creuen, va camí de quedar-se fora de joc en una formació petita, similar al que ha sigut IU. Pel que fa a Ciutadans, el cap del PSOE ha reorientat el seu discurs sobre l'organització de Rivera, de la qual procura parlar únicament quan l'hi pregunten i per assenyalar el que tenen «en comú»:  les ganes de reformar la Constitució. I és que una cosa és ignorar i una altra molt diferent allunyar qui pot tenir a les seves mans al desembre la clau per investir un president.

¿LÍDER DE PSOE «RADICAL»? / Amb Podem i Ciutadans allunyats en principi en els sondejos -encara que Rivera ja va vaticinar després del 27-S que els pròxims estudis d'opinió tindran «sorpreses»-, el bipartidisme apostarà per una contesa directa entre Sánchez i Rajoy, amb campanyes personalitzades al màxim per diluir les marques dels seus propis partits. L'erosió ocasionada en les dues formacions pels casos de corrupció (el PP observa amb preocupació el ressorgiment mediàtic del cas Rato) i el creixent rebuig social a estructures que es titllen d'anacròniques, són claus que els estrategs han tingut en compte per dissenyar una comunicació que, segons diuen, intentarà subratllar els valors personals del candidat.

Notícies relacionades

El jutge Zamarriego pregunta a la fiscalia si cita a declarar com a testimoni Salvador Illa en el cas Leire Díez

Hisenda activa el procés per aprovar el nou model de finançament i fixa data per a les reunions amb les comunitats

El secretari general del PSOE es presentarà com un polític que uneix la proximitat al carrer amb la preparació com a home d'Estat, que l'ubica en el terme mitjà ideal entre Rajoy, per un costat, i Rivera i Iglesias, per un altre. És un dirigent relativament nou en la primera línia política, tot i haver ocupat càrrecs socialistes des de fa més d'una dècada, però alhora representa unes sigles, les del PSOE, amb «contrastada experiència» de govern. El seu anomenat «executiu a l'ombra», amb noms com Ángel Gabilondo i Jordi Sevilla, serveix per apuntalar aquesta tesi. Sánchez apel·la al «canvi que uneix» per formar el «govern de la majoria», amb una apel·lació directa al vot útil.

Els conservadors, aquests últims dies, estan preparant la rèplica a aquesta tesi, ressaltant cada vegada que en tenen l'ocasió el suposat «extremisme» de Sánchez per haver-se aliat amb Podem després de les eleccions del maig o, en algun ajuntament català, haver afavorit el govern de la CUP per decantar un alcalde popular. Aquest discurs ja va ser estrenat dimecres passat pel mateix Rajoy en la sessió de control que es va viure al Congrés.