L'àvia del 'sí'

Va néixer tres anys i mig després de la revolució russa, i tres anys abans que comencessin les emissions de Ràdio Barcelona. Va ser infermera a la guerra civil, va passar gana en la penúria i va ser depurada per roja, es va exiliar i va tornar després de passar per Argentina i el Perú. És Conxita Herranz, de 94 anys, la militant del PSC menys jove de Molins de Rei, la ciutat on resideix. Tal com va publicar El Mundo, Conxita s'ha donat a conèixer per anar a la Festa de la Rosa del seu partit i deixar-li anar a Pedro Sánchez que pensava votar sí a la independència. I per assenyalar que el seu polític favorit, ara, és Oriol Junqueras. El líder republicà va anar ahir a fer un cafè (ristretto i sense sucre, com mana el cànon italianista) a casa seva.

Conxita el va rebre amb un «Hola, bona tarda». No és exagerat dir que aparenta 20 anys menys i que té una agilitat que més d'un en edat laboral envejaria. Quan detecta la presència de la premsa, tota resolta, adverteix: «No penso parlar malament del PSC. Han sigut molts anys els meus companys i els estimo molt».

Un cop dit això, es dirigeix al menjador pel passadís de casa. Junqueras s'atura davant una imatge de la plaça de Catalunya dels anys 30. «A prop d'allà», li explica la Conxita, «va morir la meva mare, Teresa Burón, en el bombardeig de l'aviació italiana. En aquella bomba de la confluència de Balmes amb la Gran Via que va esclatar sobre d'un camió amb explosius». En el mateix impacte va morir Julia Gay, la mare del poeta José Agustín Goytisolo. «La meva mare era salmantina, i el meu pare segovià», especifica.

El tresor de Pau Casals

Ja asseguts, la Conxita ensenya a Junqueras els seus tresors, entre ells una resposta autògrafa del músic Pau Casals en una felicitació, pel 90è aniversari, que ella li va enviar.

La Conxita, després de treballar com a infermera durant la guerra, no va poder tornar a treballar en la seva especialitat. «Demanaven avals... ¿I quins avals tenia jo? Era una roja», recorda i completa: «Vaig treballar de cuinera en una casa particular».

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

«A casa érem d'esquerres. I d'ERC», rememora aquesta barcelonina que se'n va anar a Molins el 1961, buscant un pis menys car que al centre de l'urbs. «Quan van arribar les tropes franquistes a casa vam guardar en el doble fons d'un armari una llarga bandera republicana. Ha anat passant de generació en generació i ara la té el meu nét», assegura emocionada.

Sobre el 27-S assenyala que ha meditat molt la seva decisió de recolzar Junts pel Sí. Que li ha costat molt prendre-la, perquè el PSC forma part de la seva vida. Però que ara, el cor li pot més i que no pot donar l'esquena «a Catalunya». «Hem patit molt. Vaig sentir massa vegades allò de hable usted cristiano quan sentien que parlava català». Se'n riu jovialment de la seva entremaliadura de diumenge i s'adona que la va fer «bona». I s'ofereix a Junqueras per ajudar en tot el que calgui. «¡Fitxi'm!», li va dir rient.

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat