Pragmatisme per bandera

Els empresaris són un dels col·lectius més reticents a la incertesa política, però també els que solen desposseir de passió el debat: xifres, balanços, balances, mercats...

Tres empresaris conversen sobre política, la independència i les pròximes eleccions del 27-S. / J. COTRINA / VÍDEO: M. TUDELA

4
Es llegeix en minuts
JOAN CAÑETE BAYLE / L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

«Viatgin, ens diuen els polítics. Venguin fora, exportin. D'acord, en aquesta empresa viatgem molt. ¿Quantes vegades ens hem trobat que per exportar maquinària hem de passar obligatòriament per Madrid? Moltes. Per exemple, necessitem exportar a Istanbul, preguntes a Iberia i et diuen: 'És Barcelona-Madrid-Istanbul, abans hi havia vol directe i vam decidir canviar'. Així es prima el moviment a l'aeroport de Madrid, i nosaltres hem d'anar cap a l'oest per fer negocis a l'est. No és si parles català o castellà, és negoci».

Daniel Sererols (47 anys) és administrador gerent de l'empresa TDA, que fabrica maquinària per a automatitzacions de processos productius i té contractades unes 60 persones. El Daniel -que anirà a votar el 27-S amb «necessitat de canvi i il·lusió»- no és un empresari preocupat per les incerteses del moment polític. «Hem lluitat tant per anar per Europa venent tecnologia, en moltes ocasions contra la marca Espanya perquè no és un bon referent internacional si et dediques a aquest sector, que la independència seria un pas més». Ho diu un empresari que té com a mercat l'exportació en el 50%, Catalunya en el 30% i la resta d'Espanya en el 20%.

INESTABILITAT  La inestabilitat no és mai bona per als negocis. El risc de boicots; passar de comptar amb un mercat intern de 47 milions a un de 7; la possibilitat de veure's fora de la Unió Europea... Arguments dels contraris al sí que apel·len de manera directa a la classe empresarial. Però entre els empresaris, que també són ciutadans, hi ha de tot, com en la resta de la societat catalana. Les enquestes en les associacions donen, per reduir les conclusions a un titular, la idea que els empresaris de pime són partidaris majoritàriament del sí, i la gran empresa, del no. Cadascú es mira les coses segons com li van (o segons com li anirien, per exemple, tenint en compte el grau de diversificació de la seva quota de mercat), però no tan sols fan comptes els que s'oposen a la independència, sinó els que tendeixen al . I ells també es consideren pragmàtics.

Óscar Serret, 45 anys, director general de Between (consultoria en enginyeria i outsourcing, 300 empleats a tot el món), anirà a votar amb la convicció que «el projecte actual s'ha esgotat i no s'han de cometre els mateixos errors». «Si la gent és pragmàtica no hi haurà problemes: hi haurà clients que perdis, però d'altres que no», afirma. El mercat de l'empresa de l'Óscar es divideix en un 20-25% d'exportació, 50% a Catalunya i la resta a Espanya.

EL CANVI  Aquesta conversa que té lloc a la seu de TAD a l'Hospitalet és una taula d'empresaris, així que són diverses les vegades que es pronuncia la paraula «pragmàtic», en una conversa prenyada de xifres, percentatges i històries de negocis que se sustenten sobretot en una idea: el model polític, social i econòmic està trencat i és urgent que hi hagi un canvi. Es parla poc d'identitat, idioma, cultura i història i molt dels «greuges econòmics que pateix qui viu a Catalunya». Posada en el deure i l'haver la relació entre Catalunya i Espanya, a molts el balanç els surt negatiu, «no hi ha res més fàcil de comparar que un número», que diu l'Óscar. A partir d'aquí, pragmatisme: votació, negociació i pacte, malgrat que, concedeixen els assistents, és difícil imaginar que un país deixi anar de manera acordada el 16% del seu PIB.

«El 27-S ha de ser o caixa o faixa, tirar endavant i assumir-ne les conseqüències, sigui quin sigui el resultat. I si algú perd clients a Madrid, doncs caldrà buscar-los en altres llocs», afirma Cristina Monllau, 52 anys, copropietària de Contrafoc, una empresa de material antiincendis amb seu a Amposta («les Terres de l'Ebre patim el centralisme de Barcelona, nosaltres demanarem la independència»), que té contractades quatre persones i que té gairebé la totalitat del seu mercat a Catalunya.

La Cristina diu que anirà a votar amb l'exigència que, passi el que passi, «és hora de fer neteja». És la idea de començar de zero que, en plena crisi sistèmica del model de la Transició i encara immersos en la gravíssima crisi econòmica, resulta tan atractiva a molts ciutadans, des de desocupats fins a empresaris. «La independència pot ser una possibilitat d'acabar amb el 3% sempre que s'acabi amb certs usos i s'imposin normes democràtiques del tipus de la limitació de mandats. No pot ser que algú estigui 20 anys en el càrrec», afirma Cristina.

«Els partidaris del  et venen la il·lusió d'un país nou, millores socials, etcètera -apunta el Daniel-. I l'altra part ¿què ven? Rajoy és un mal venedor quan amenaça i l'únic que venen és anar pagant deutes i anar tirant. És pur immobilisme, i l'immobilisme és un mal producte per vendre». I l'Óscar afegeix: «A Escòcia van frenar l'independentisme amb promeses, un discurs positiu. Aquí no, és al contrari, no s'ha de parlar de res, diuen. Així no aconseguiran res, el suflé no baixarà, i si ara no surt el , ho farà d'aquí 10 anys, perquè la base és el greuge».

Notícies relacionades

«L'Estat juga amb clixés: els catalans no s'uneixen, són porucs, només miren la pela i no s'embarcaran en aventures… I ara ens trobem en una etapa en què a Catalunya s'ha perdut la por», assegura el Daniel. També l'han perdut molts empresaris.

I demà 13. Conversa amb bombers