quarta jornada de la campanya

Un gel molt trencadís

Marxa enrere Iglesias modula el seu discurs, s'oblida dels orígens familiars i demana disculpes per si ha «ofès» algú Cos a cos Mas aprofita la polèmica per barallar-se amb el líder de Podem, a qui compara amb Aznar

Iglesias, amb els treballadors en vaga de la fàbrica de Valeo a Martorelles.

Iglesias, amb els treballadors en vaga de la fàbrica de Valeo a Martorelles. / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet

En els dies de la guerra civil, un grup d'anarquistes de procedència murciana arribats a Barcelona amb l'onada migratòria que va proveir de mà d'obra les obres de la construcció del metro i de l'Exposició de 1929 van col·locar al límit del barri hospitalenc de la Torrassa un cartell que deia: «Catalunya s'acaba aquí. Aquí comença Múrcia». La història del cartell la va relatar Francesc Candel en un article que va ser publicat el 1958 a la revista La jirafa i que es va convertir en el germen d'Els altres catalans, un llibre fonamental per entendre per què la Torrassa és tan catalana com Sant Jaume de Frontanyà. 50 anys després de la publicació d'Els altres catalans, i a les portes d'unes eleccions que algunes candidatures plantegen com un plebiscit sobre si ens en anem o ens quedem («should I stay or should I go», que cantaven els Clash), el fantasma de l'infaust cartell de la Torrassa ha tornat a treure la poteta. I la cosa s'ha embolicat, és clar.

El va invocar, a la seva manera, el líder de Podem, Pablo Iglesias, ja en el primer míting de la campanya, quan va animar els catalans descendents d'«andalusos o extremenys» a «no avergonyir-se» de les seves arrels i «ensenyar les dents» el 27-S. I va tornar a fer-ho, amb una mica més de cautela, diumenge, al barri del Carmel, quan va contraposar «la Catalunya de l'extraradi» a la Catalunya «de Pedralbes» i «de les 400 famílies».

Memòria del PSUC

El discurs d'Iglesias apel·lant als orígens familiars dels votants -un discurs que, com ahir va subratllar el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, Podem «no fa ni a Madrid ni a Sòria»- ha suscitat els retrets aïrats de la resta de candidatures (excepte el PPC) i un silenci es podria dir que incòmode en les files de Catalunya Sí que es Pot. No seria estrany que algun membre de la plataforma electoral en què conflueixen, entre altres, Podem i ICV -Candel va ser militant del PSUC, partit que es va comprometre activament en la lluita per la integració dels immigrants que reconstruïen les seves vides als extraradis i els barris populars de les principals ciutats catalanes- suggerís en privat a Iglesias que estava patinant sobre un gel especialment trencadís.

I, ja fos per això o per alguna altra raó, el líder de Podem va decidir ahir canviar de registre, presentar les seves disculpes i explicar obertament el perquè de la seva arriscada aposta. «Si vaig ofendre algú, ho sento moltíssim», es va excusar Iglesias, que va aclarir que el que pretenia dir «és que hi ha una part de Catalunya que no sol votar [en les autonòmiques] i que és important que voti». Aquest fenomen a què al·ludeix, l'anomenada abstenció diferencial en els comicis catalans, ha sigut àmpliament analitzat al quarter general de Podem i valorat com un factor clau per intentar millorar les expectatives de Sí que es Pot. Potser Iglesias i els seus van mesurar malament la distància al fer que la idea fes el salt dels despatxos acadèmics fins als barris de la Catalunya metropolitana i la van projectar amb una força excessiva. I innecessària.

Alleujant tensions

Les disculpes del líder de Podem no devien arribar a orelles d'Artur Mas. O potser sí i és només que el president necessitava un punching ball per alleujar tensions després de l'entrevista d'Ana Pastor. El cas és que Mas va llançar ahir, a compte d'Iglesias, la diatriba més ferotge que se li ha sentit des que va començar la campanya. Un cos a cos fins ara inèdit. «És el mateix to i el mateix discurs que Aznar i la ultradreta», va sentenciar el número 4 de Junts pel Sí sobre el líder de Podem, a qui va acusar d'«intentar introduir el virus de la divisió en la societat catalana». I, forçant una mica el raonament lògic, va assegurar que el que en aquestes eleccions «no lluita perquè surti el , lluita perquè surti el projecte d'Aznar».

Les al·lusions a l'expresident del Govern central van deixar la pilota botant a mitja altura al camp de Catalunya Sí que es Pot, i el candidat Lluís Rabell no va haver d'esforçar-se gaire per llançar un passing shot ajustat a la línia. «Nosaltres no vam ser els que vam investir president Aznar. Els del Majestic són ells», va assenyalar, recordant el pacte aconseguit al seu dia pel PP i CiU per fer president el paladí de les Açores i heroi de Perejil.

Notícies relacionades

I mentre els representants de Junts pel Sí i Sí que es Pot intercanviaven cops de raqueta a la pista electoral, els alumnes catalans tornaven ahir a les aules. En una escola del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, les classes van començar a mig gas, perquè un dels mòduls -el centre està ubicat en uns barracons des de fa quatre anys i l'edifici definitiu encara no s'ha començat a construir- no va arribar fins al 31 d'agost, i ho va fer en males condicions, de manera que ha sigut necessari portar a terme «treballs d'adequació», segons va apuntar el Departament d'Ensenyament.

L'escola es diu Paco Candel. També d'això van les eleccions del 27-S.