Albert Rivera: «El 27-S deixarà una societat catalana trencada»

Albert Rivera es bolcarà en la campanya del 27-S, malgrat haver renunciat a encapçalar la llista de Ciutadans per poder presentar-se a les generals. Mira amb preocupació el 28-S i sosté que només una reforma federal d'Espanya pot treue força al creixent independentisme català.

-Tot això, incloent-hi Ciutadans, va començar el 2006 amb l'Estatut.

 

-Vam ser una resposta a la deriva del PSC, que va deixar orfe un espai electoral al pactar amb ERC en comptes de construir una alternativa al nacionalisme de Pujol. I sí, també a la deriva de l'Estatut, ideat en clau identitària en comptes de centrar-se en el finançament i en les inversions. Hem perdut deu anys parlant de nació i identitat, per acabar amb un debat independentista.

-Amb el fracàs de l'Estatut va embarrancar l'últim intent d'aconseguir un acord entre Catalunya i el conjunt d'Espanya per vies constitucionals, fet que ha estimulat l'independentisme.

-Un accident aeri acostuma a tenir diverses causes, i si hem arribat fins aquí també és perquè han fallat diverses coses, començant pel Constitucional. El PP ha comès errors, i els socialistes també, però no seré equidistant: alguns, amb Artur Mas al capdavant, volen saltar-se la legalitat el 27-S, i altres, no. Més que de buscar culpables, ara es tracta de recuperar elseny.

-L'independentisme té una oferta nítida per al seu electorat i situa en el no tots els altres. Però el votant del no democràtic no té una alternativa clara.

-Aquest és el gran repte que no han sabut afrontar el PP i el PSOE, sempre pendents del suport nacionalista per governar. Aquesta lògica de pactes entre partits s'ha acabat; ara s'ha de tenir un projecte per governar. No per anunciar què passarà amb la independència, sinó per explicar què farem si no es produeix. Mas tapa amb l'estelada la corrupció i la seva mala gestió, amb 60.000 milions de deute, el doble del que va heretar del tripartit, llistes d'espera de vuit mesos a la sanitat pública i un fracàs escolar del 30%. A la campanya Ciutadans parlarà d'aquests temes, i també defensarà la necessitat d'una reforma d'Espanya. Sabem que ni Espanya és Bankia, ni Catalunya és només el 3%, però un projecte atractiu d'Espanya, que funcioni, pot tornar l'independentisme als percentatges de suport de fa anys, del 20%- 25%. No hi haurà una Espanya unida i diversa si no la regenerem. A l'octubre presentarem el nostre projecte de transformació institucional d'Espanya.

-¿Ciutadans plantejarà la reforma constitucional com a condició sine qua non per aconseguir acords després de les generals?

-Serà difícil perquè la reforma necessita dos terços de les Corts. Farà falta una generositat que ara mateix no veiem en l'ambient polític. De tota manera, defensarem una reforma que acabi de tancar el que ja és un model federal, que aclareixi competències per evitar els conflictes, amb un Senat territorial com l'alemany, i suprimeixi les diputacions.

-Part del malestar català respon a la falta de reconeixement de la seva identitat nacional. L'hi preguntaré directament: ¿Catalunya és una nació?

-No. Per a mi la nació és un concepte polític, no un sentiment. Respecto els que se senten més catalans que espanyols, però no s'han de confondre els sentiments amb l'ordenament jurídic. Espanya no és una nació identitària, sinó una nació civil, que comparteix uns valors des de la diversitat. Jo no crec en un model de nació de nacions, perquè els estats que ho han assajat han deixat de ser-ho, però si els socialistes sí que ho creuen, que ho plantegin. El federalisme és unió, i una nació de nacions seria una confederació d'estats.

-El 27-S hi haurà un amplíssim percentatge de catalans que votaran a favor de la independència. Siguin o no majoria, ¿no s'hauran d'adaptar els marcs jurídics davant aquest clam? 

-La unitat d'un Estat europeu no pot dependre de conjuntures, com la crisi espanyola. Perquè hi hagi gent cabrejada avui la solució no és canviar-ho tot; el que s'ha de fer és canviar Espanya perquè aquesta gent es reenganxi a un projecte comú. Entre trencar el país i arreglar-lo, nosaltres preferim arreglar-lo.

-Tal com està orientada la convocatòria del 27-S, ¿on ens porta?

-A un camí sense sortida i de no retorn. Encara que l'independentisme aconseguís ser majoritari deixaria la meitat de la societat al marge. La nostra primera tasca, si ens toca governar, serà refer els ponts entre els catalans i tranquil·litzar les coses. La societat catalana quedarà trencada després del 27-S, siguin quines siguin les majories. No hi ha d'haver vencedors i vençuts, sinó un Govern per a tothom que reconstrueixi Catalunya. El repte és difícil.

-Per això costa entendre que vostè, el líder del partit, se'n vagi a Madrid en comptes de ser el candidat, sense desmerèixer Inés Arrimadas...

-A Ciutadans creiem que per canviar Catalunya també s'ha de canviar Espanya. És un repte intentar ser l'alternativa a Mas i construir un projecte comú per a Espanya. Els sondejos publicats demostren la consolidació del nostre projecte, al marge dels candidats.

-Les enquestes demostren que la participació electoral, en particular a la Barcelona metropolitana, condicionarà el resultat del 27-S.

SEnDLa gran aliada de Mas i de l'estratègia a favor de la independència és l'abstenció. Si la participació és baixa, l'independentisme guanyarà, però si és alta podem vèncer, com passa a les generals, que no han guanyat mai els nacionalistes. Per això animo els ciutadans a exercir el seu dret al vot. Qui no voti que no es queixi el 28 de setembre. A més, els que pensem que Mas se n'ha d'anar, el 27-S tenim l'oportunitat de firmar la seva carta de dimissió, perquè si després d'amagar-se com a número quatre de la seva llista no aconsegueix la majoria, no podrà seguir.

-Però si l'independentisme no obté la majoria, al davant tindrà una alternativa tan heterogènia...

 

-Tant com la llista del Sí.

 

-És possible, però van a la mateixa llista.

-Sí, però sense programa de govern.

Notícies relacionades

Mas descarta renunciar a la presidència en un pacte passat el 27-S

L'assaig general

-En tot cas, ¿veu possible un front comú de partits tan diversos?

-Si alguna cosa hem fet bé ha sigut no fer fronts, anar cadascú amb la seva llista. Després entraran en joc les majories parlamentàries. Serà complicat forjar acords, perquè els programes són molt diferents, però no hi haurà més alternativa que sumar. No serà el Govern somiat, sinó el millor possible, un govern excepcional, amb partits molt heterogenis que pactin un programa i estabilitzin políticament i econòmicament Catalunya. Qualsevol solució serà millor que la independència.