Mas commina «tothom» a assumir «la decisió de la majoria» el 27-S

El missatge institucional amb què el president de la Generalitat convida cada any els catalans a celebrar la Diada Nacional va tenir ahir una singularitat difícil d'ocultar. Pronunciat a penes tres hores abans de l'inici oficial de la campanya de les eleccions al Parlament del 27-S, el discurs d'Artur Mas es va centrar inevitablement en la imminent cita amb les urnes i, encara que va esquivar en tot moment el to partidista, no va poder evitar ser llegit en clau de dissertació electoral. Després de demanar un debat serè «malgrat els interessos i els sentiments que afloren en moments transcendents», el cap de l'Executiu català va instar a «tots» a assumir «la decisió de la majoria» expressada a les urnes i va subratllar que, a partir del dia 28, la concòrdia i «la voluntat inequívoca de ser un sol poble» han de seguir sent «el nord que guiï» el futur col·lectiu dels catalans.

En diversos moments Mas va posar l'accent en l'especial transcendència que tenen aquestes eleccions. Unes eleccions, va apuntar, que «en la forma són iguals a totes les que s'han vingut celebrant des de 1980» però que «no ho són en el fons», perquè, va al·legar, «així ho ha demanat persistentment un elevat nombre de ciutadans». I, en un minut de calculada solemnitat, es va dirigir «a cada dona i cada home d'aquest país» per, mirant-los als ulls a través del monitor, dir-los: «En les vostres mans hi ha la força i l'eina que marcarà el futur polític d'aquesta nació: el vot».

El líder de CDC i número 4 de la candidatura de Junts pel Sí, que no havia revelat encara si assistirà avui a la mobilització independentista que sota el nom de Via Lliure s'ha convocat a l'avinguda Meridiana de Barcelona, va recordar que en els últims quatre anys, i amb motiu de la Diada, hi ha hagut «moltíssima gent al carrer» expressant «un anhel de llibertat» i va argumentar que «quan la veu de la ciutadania és persistent i constant, malgrat que alguns vulguin seguir-la ignorant, el seu reclam es fa inajornable. Aleshores, cap representant institucional, cap demòcrata -va afegir- pot obviar aquest clam pacífic, i té la responsabilitat de trobar la forma perquè pugui expressar-se democràticament».

El to de lamentació i denúncia va pujar encara diversos graus quan Mas va qualificar de «greu» que alguns apel·lin avui a la Constitució i «a l'esperit del 78» per «menysprear, tergiversar i fins i tot ofendre la voluntat de molts catalans de votar per decidir el futur polític del país». I va deplorar així mateix que «es negui de manera tan interessada com barroera la nostra condició de nació».

CONSENS TRENCAT / En aquest punt de la seva intervenció, el president va recórrer a la primera llei que el Parlament va aprovar el 1980, que declarava l'Onze de Setembre com la festa nacional de Catalunya. És un text que els partits catalanistes solen esgrimir per demostrar que el consens existent en aquell temps sobre la identitat nacional catalana -la llei es va aprovar per unanimitat, inclosos els vots de CC-UCD i el Partit Socialista d'Andalusia- s'ha trencat en els últims anys.

Notícies relacionades

El CIS dóna una majoria ajustada a l'independentisme

Catalunya, en joc

«El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una data, la de l'11 de setembre, com a Festa de Catalunya. Diadaque [...] suposava, per sobre de tot, l'esperança d'un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit».

Això diu la llei que Mas va considerar ahir «oportú» recordar. «Fa 35 anys -va destacar-, totes les tendències polítiques del nostre Parlament no tingueren problemes a reconèixer el que avui els seus successors estan negant».