Catalunya, en joc

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha animat l'inici de la campanya (sí, encara que no ho sembli fins avui no ha començat) amb una enquesta que pronostica una ajustada majoria sobiranista, resultat de sumar 60-61 diputats per a Junts pel Sí i 8 per a la CUP, una conclusió molt semblant a la que va oferir fa una setmana el Baròmetre d'EL PERIÓDICO (la suma independentista se situava entre 67 i 70 escons). Una victòria en diputats però no en vots, perquè en els dos sondejos l'opció secessionista aconseguiria menys de la meitat de les paperetes. Exactament es quedaria en el 44%. I aquesta serà una de les claus de la campanya de les autonòmiques més decisiva de la història.

Artur Mas només vol sumar diputats. La CUP, en canvi, considera que la victòria ha de ser en escons però també en vots, això és, comptar com si es tractessin d'unes eleccions plebiscitàries de debò i no només com una etiqueta.

L'escenari

L'enquesta realitzada per l'Executiu central preveu que les dues forces independentistes aconsegueixin el suport més ampli a Lleida, on Junts pel Sí aconseguiria el 53% dels vots i la CUP el 7%, seguit de Girona (52% i 5,3%, respectivament). Per contra, Tarragona (amb el 39,2% i el 4,6% de les paperetes) i Barcelona (35,1% i 6%) serien les dues províncies en les quals les llistes sobiranistes rebrien menys suport (per cert, que al líder d'ERC, Oriol Junqueras, no li va gens malament estar en segon terme perquè és el polític més valorat).

Així que la lluita per aconseguir la majoria secessionista o per aconseguir frenar-la es juga sobretot a l'àrea metropolitana. Serveixi d'exemple que el secretari general socialista, Pedro Sánchez, a més a més de visitar la resta de capitals de província vindrà a Barcelona en dues ocasions i participarà en la Festa de la Rosa, que com cada any se celebrarà a la Pineda de Gavà i que, com en les últimes edicions, servirà per intentar aixecar l'autoestima de la moixa militància del PSC. Segons el CIS, el 27-S, perdrien dos o tres escons i la llista de Miquel Iceta es quedaria en 16-17 diputats.

També el líder de Podem, Pablo Iglesias, intentarà arrencar vots per a Catalunya Sí que es Pot, un reforç més que necessari per al seu candidat, Lluís Rabell, que malgrat defensar-se bé en els mítings continua sent el gran desconegut. Igual com dimecres passat va ser a Rubí, Iglesias visitarà Sabadell, Cornellà. Lleida i Tarragona. L'objectiu és que la marca Podem doni rèdits a les zones urbanes, i aconseguir desplaçar Ciutadans de la segona posició que li donen totes les enquestes.

La pugna

El CIS pronostica pràcticament un empat, ja que atorga 18-19 diputats a Catalunya Sí que es Pot i només un més (19-20) a Ciutadans. Aquests últims estrenen candidata, Inés Arrimadas, encara que en realitat és Albert Rivera qui, explotant les seves habilitats mediàtiques, actua com a presidenciable de facto. Treballa per a la campanya catalana i, de passada, per a la que serà la seva de debò, la de les generals del desembre.

Notícies relacionades

Duran augura "un desastre" a CDC

Autoplebiscit

Tant el CIS com el Baròmetre del GESOP per a aquest diari auguren un important descens del PPC. La substitució d'Alicia Sánchez-Camacho per Xavier García Albiol tenia com a objectiu frenar la debacle dels populars. De moment, els sondejos el situen com a penúltim grup de la Cambra catalana (només per davant de la CUP). Albiol, un polític que no deixa indiferent, té com a propòsit parar la desbandada de vots cap a Ciutadans i, si pot ser, guanyar-ne alguns a costa dels socialistes. O sigui, aconseguir suports més enllà de la parròquia popular, tal com va saber fer a Badalona.

Mariano Rajoy assegura que es bolcarà en aquesta campanya i la prova és que participarà en cinc actes. Per a alegria del Govern central, l'agència de qualificació de risc Moody's va mantenir ahir el ràting de Catalunya en el bo porqueria (en el rang més baix de les autonomies espanyoles) i va considerar «poc probable» que s'acabi proclamant la independència. Aquestes agències no sempre l'encerten, però influeixen, com es va demostrar amb Lehman Brothers, on els seus errors només van servir per contribuir a fer més gran la fallida que va desencadenar una crisi mundial de la qual encara no ens hem recuperat.