El TJUE resoldrà sobre l’amnistia el 16 de juliol i traçarà el futur de Puigdemont

Ens hem desplaçat al cor d’Europa per denunciar la politització de la justícia espanyola i per evidenciar davant tothom el greu dèficit democràtic que es dona a l’Estat espanyol". Aquesta frase, originàriament en francès, la va pronunciar Carles Puigdemont el 31 d’octubre del 2017. Aquell dia, l’expresident de la Generalitat reapareixia a Brussel·les després de la fallida declaració unilateral d’independència. Més de vuit anys i mig després, el líder de Junts encara no ha aconseguit que se li retiri l’ordre de detenció a Espanya, i s’arrisca a ser arrestat si travessa la frontera. No obstant, aquesta situació podria canviar en els pròxims mesos. O, almenys, això espera Puigdemont i la resta de la direcció del partit.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resoldrà el 16 de juliol si la llei d’amnistia compleix la legislació comunitària i si la malversació que s’atribueix a Puigdemont – i també als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig – és amnistiable. Junts espera que a partir de llavors arrenqui un efecte dòmino i que els tres dirigents puguin tornar definitivament a Catalunya. El resultat de la sentència no es coneixerà fins aquell dia, però les conclusions de l’advocat general de la UE van ser clares. El seu aval al gruix de l’amnistia dona esperances als postconvergents, ja que en la majoria dels casos el TJUE dictamina en el mateix sentit o, almenys, ho pren en alta consideració.

Una vegada la justícia europea emeti la sentència, la pilota passarà a la teulada del Tribunal Constitucional (TC), que preveu pronunciar-se al setembre o l’octubre. Haurà de resoldre els recursos d’empara dels tres polítics que es mantenen a l’estranger, així com els dels dirigents que continuen inhabilitats. En aquest grup hi ha Jordi Turull, Oriol Junqueras i Raül Romeva.

Que el TJUE es pronunciï abans que el TC és clau per dues raons: la primera, perquè li dona més arguments per fallar favorablement; i la segona, perquè complica que el Suprem plantegi noves qüestions prejudicials. Com més explícitament certifiqui el tribunal europeu o que l’exoneració dels líders del procés no vulnera la legislació europea, més es desactiva la possibilitat que el Suprem plantegi noves qüestions prejudicials i torni a allargar els terminis. Però sigui com sigui, fonts de Junts confien que això no impedeixi que s’aixequi l’ordre de detenció.

Majoria progressista al TC

Fins ara, el TC ha resolt negativament les sol·licituds presentades per l’expresident perquè se li aixequés l’ordre de detenció mentre s’estudia el fons de la qüestió. La justificació dels magistrats és que adoptar qualsevol decisió sobre aquesta qüestió anticiparia la seva sentència definitiva. Això no hauria de tenir cap conseqüència sobre la sentència final i, de fet, l’actual majoria del tribunal –6 progressistes fronts quatre conservadors– hauria de beneficiar Puigdemont.

De moment, la Fiscalia i l’Advocacia General de l’Estat ja van presentar les seves conclusions davant el tribunal de garanties el mes de febrer passat i totes dues es van posicionar a favor d’amnistiar-los.

Si finalment el Constitucional resol a favor dels interessos de l’expresident i decideix amnistiar-lo, llavors el Tribunal Suprem tindrà l’última paraula. Junts espera que la resolució del TC sigui prou clara perquè l’alt tribunal no tingui marge d’interpretació i obligui el magistrat Pablo Llarena a retirar l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont, Comín i Puig. "Si no ho fa, estarà desobeint", avisa un dirigent de la formació consultat per EL PERIÓDICO, que recorda que el 2015, en ple procés, el PP va tirar endavant una reforma del Constitucional perquè pogués executar les seves resolucions i sancionar càrrecs públics que les incomplissin. El temor sempre és el mateix, que el TJUE o el TC deixin marge a la interpretació i que el Suprem pugui utilitzar per mantenir la situació actual.

Notícies relacionades

La ministra Robles tanca el curs de l’AEL

"Volem més": el lema del PP català per al seu congrés

La tornada de l’expresident a Catalunya posaria fi a una etapa de gairebé nou anys a l’estranger i permetria que Junts i ERC s’anotessin una victòria política, tot i que amb dos anys de retard respecte a l’aprovació de la llei d’amnistia per part de les Corts. Especialment significatiu seria això per a Junts, que podria justificar que el seu pacte amb el PSOE el 2023 va tenir sentit.

Però la seva tornada a Espanya també tindria efectes en clau interna, dins de Junts. L’expresident va anunciar durant la campanya electoral del 2024 que, si no recuperava el càrrec, deixaria l’escó al Parlament. No obstant, la impossibilitat de tornar va fer que decidís seguir com a diputat i que es mantingués vacant la posició de cap de l’oposició. No està clar què farà Puigdemont amb aquest rol quan torni, ni tampoc si tornarà a liderar la llista de Junts al Parlament, i tot això mentre dins del partit hi ha qui comença a qüestionar el seu lideratge. L’única cosa segura és que vol fer una gira per tot Catalunya que sigui un revulsiu per al partit, però també que serveixi per enaltir la seva figura.