Mas supedita el ritme del procés al nivell de suport que obtingui

Un dels debats clau en el si de l'independentisme català ha sigut sempre el dels ritmes i les majories. Entre el «tenim pressa, molta pressa» dels que exigeixen proclamar com més aviat millor la secessió i les veus més moderades hi ha tot un espectre de posicions. Ahir, el president i candidat a la reelecció sota el paraigua de Junts pel Sí, Artur Mas, va avisar que amb una majoria d'escons es pot emprendre el viatge a Ítaca, però no a ritme de creuer.

Missatge clar als que col·loquial­ment són coneguts en el sobiranisme com els hiperventilats: «Si [el resultat] queda just, no es pot parar però sí avançar d'una altra manera; no em refereixo a l'objectiu final, sinó a com es plantegen les coses, als ritmes, això ja ho veurem». Aquest és el missatge, sense cap més precisió, del líder convergent.

Unes paraules que no aclareixen la qüestió dels 18 mesos amb què la candidatura del sí vol accedir a la independència. Divuit o molts menys, segons la voluntat d'Esquerra Republicana o d'alguns a Convergència. En canvi, Mas va posar ahir el fre, en línia amb altres dirigents que consideren que per plantejar una batalla enfront de l'Estat i cridar l'atenció de la Unió Europea perquè hi intervingui convindria omplir el sac d'una majoria de vots i escons.

No en va, el diputat de la CUP David Fernàndez va reclamar un 55% de vots favorables. En canvi, a CDC fugen d'aquest debat, fugen de marcar-se objectius potser no assolibles. Per això Mas va insistir a jugar amb les regles d'unes eleccions, és a dir, els escons, malgrat no comptar amb més de la meitat de vots. A canvi, va desafiar el president del Govern a canviar el 27-S: «Si volem comptar vots de debò, acordem la consulta per al 27-S en comptes de les eleccions, ho firmo en aquest mateix moment», va sostenir.

Que la CUP insisteixi en una altra via no agrada a tots a CDC. Ahir, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, en declaracions a l'ACN, va afirmar que de cara al procés «resta igual» un vot a Catalunya Sí que es pot que a la CUP. Puig va intervenir en el debat: es necessita superar els 65-68 escons per part de la llista en què concorre Convergència. Un llistó més alt que el que es posa Mas, que fixa una majoria absoluta comptant els vots de la seva llista i la de la CUP.

Notícies relacionades

Felip Puig insisteix que només votar Junts pel Sí assegura la "governança" del procés

Concentració a la plaça de Sant Jaume en suport del caràcter plebiscitari del 27-S

VIURE AL DIA / En suma, a Junts pel Sí miren de viure al dia, perquè l'endemà dels comicis tots saben (com ho saben la resta de llistes) que els escenaris variaran en funció del resultat. Viure al dia és subratllar, com va fer Mas, que s'ha d'actuar «en legítima defensa», reduir les eleccions a un sí o no, donar per impossible una sortida negociada encara que el Partit Popular perdi les eleccions (malgrat els que segueixen creient-hi a CDC) i mirar de subratllar els objectius socials per atraure el màxim nombre de votants. Mas va fer balanç, per descomptat positiu, dels seus indicadors des del 2010, admetent amb tot que l'índex de risc de pobresa creix. I que la promesa reforma de la Renda Mínima (que constava en el pacte CiU-ERC del 2010) segueix pendent. «El tenim a punt», va afirmar el president.

Mas va dir que per llei no podia fer balanç dels seus cinc anys de mandat, però sí que va citar les taxes als pisos buits i les centrals nuclears. Va obviar en canvi les seves primeres mesures fiscals el 2010, que van ser reduir gairebé a zero l'impost de successions en plena sacsejada de la crisi. Era una promesa electoral.