Noves urnes, nova etapa

Després de tot un dia d'incertesa i silenci per part del Govern, el president Artur Mas va esperar a les nou del vespre, l'horari de màxima audiència marcat per l'inici del Telenotícies vespre de TV-3 (únic mitjà de comunicació autoritzat a entrar al Palau), per firmar el decret de convocatòria de les eleccions del 27-S. Decret de contingut ordinari però escenificat d'una manera extraordinària.

En efecte, el text firmat és el mateix d'eleccions anteriors i se circumscriu al «marc legal vigent», és a dir, l'Estatut i, curiosament, una llei estatal, la del règim electoral general. Però la formalitat legal xoca amb la transcendència política i mediàtica que Mas va donar a la firma. Primer, al saló Mare de Déu de Montserrat, en directe per TV-3, es va donar lectura al text en presència de diversos consellers i la presidenta del Parlament. Minuts després, sempre en una cuidada retransmissió, Mas es va adreçar des del Pati dels Tarongers, mirant a càmera, als ciutadans, per subratllar el caràcter «excepcional» de la cita perquès'ha vetat «el dret a decidir» a una majoria, per part del Govern del PP, que «s'ha negat fins i tot a parlar d'això».

Mas va subratllar l'objectiu d'aconseguir una confrontació d'idees amb «civisme» i pluralitat. I no va citar la paraula plebiscit però no va fer falta. Estava en el to excepcional de la seva intervenció. El sí o no a la independència és la base de la llista en què Mas s'ha inserit (amb garantia de repetir com a president si venç) i també la de la CUP. Es tracta de fer el més semblant al referèndum que no van poder executar el 9 de novembre passat.

Però Mas sap que no solament d'independència tractaran aquestes eleccions i dues hores abans de firmar el decret el que va fer va ser donar a conèixer el seu balanç -positiu, és clar- d'una legislatura que, com l'anterior, ha finalitzat abans del que estava previst. El to preelectoral ja es va avivar ahir amb les crítiques de la resta de formacions polítiques, excepte en el cas del soci republicà.

El balanç del Govern posa de manifest una altra paradoxa: el sobiranisme voldria una campanya basada en un simple sí o no a la independència. Però la realitat política del país els últims temps (llegiu-hi el resultat de les eleccions municipals a Barcelona, com a exemple paradigmàtic) ha demostrat que l'eix social ocupa i preocupa molts ciutadans. Per això aquí també es plantejarà batalla. Amb connexions: la CUP reivindica els dos espais, el del procés constituent progressista i sobiranista. I Catalunya Sí que es pot posa l'accent en el primer, però es presenta com a defensor a ultrança del dret dels catalans a votar si volen sortir d'Espanya o no.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

I on també es viuran pugnes i interseccions és entre el Partit Popular i Ciutadans. El partit d'Albert Rivera, que en sondejos de CDC apareixia fa uns mesos fins i tot en segona posició, intentarà ser l'abanderat de la unitat d'Espanya, el vot a la contra del procés sobiranista. Però el PP, amb Xavier García Albiol al capdavant, no voldrà ser menys. Al conjunt d'Espanya hi haurà qui voldrà avivar la tensió pensant en les generals, que ja són a la cantonada. Ahir l'exnúmero dos del Tribunal Constitucional Ramón Rodríguez Arribas va parlar del caràcter plebiscitari del 27-S com a un acte propi «dels que han donat un cop d'Estat». Va avisar que convertir els comicis en el suposat referèndum és un disbarat polític i jurídic que pot arribar «a la nul·litat absoluta».

Una vegada convocades les eleccions, la política catalana i els seus principals líders s'agafaran uns dies de descans. L'última setmana d'agost començarà la carrera cap a unes urnes que, amb tota probabilitat, obriran una altra etapa amb altres cares i altres aliances.