La Cambra de Comerç alerta del cost de la independència

Notable toc d'atenció de la Cambra de Comerç als impulsors del procés sobiranista. El president de l'entitat, Miquel Valls, adoptant un to greu, va reclamar ahir als promotors de la via independentista que expliquin els «costos» econòmics d'aquesta opció.

Valls va admetre que hi ha una «preocupació important» entre els seus associats pel full de ruta sobiranista. En especial per les «moltes incògnites» que presenten els anomenats «costos de transició» cap a l'Estat propi. Per aquest motiu, el dirigent empresarial va reclamar que en els programes electorals amb què els partits concorreran als comicis del 27-S s'expliqui de forma clara aquest cost econòmic de l'operació.

L'advertència de Valls és significativa perquè es va produir en la mateixa compareixença en què la Cambra va vaticinar un creixement de fins al 3% del PIB català. També és notable aquest pronunciament perquè arriba tan sols dos dies després que el Govern de la Generalitat presentés una de les eines bàsiques de l'hipotètic Estat propi, l'administració tributària, sense explicar el cost econòmic d'aquesta estructura.

PRUDÈNCIA EN EL PASSAT / A això s'hi ha d'afegir que fins ara la Cambra havia eludit la polèmica o s'havia pronunciat amb molta prudència. El 2013, Valls va negar risc de deslocalització d'empreses -en resposta a unes declaracions de la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya-, però va reclamar que qualsevol canvi passi per mantenir Catalunya a la UE. Un any més tard, el setembre del 2014, en un dinar de l'entitat, en el torn d'intervencions se li va preguntar al president Mas sobre els costos de la independència i ell va contestar: «La llibertat té un preu i no tenir-la també, i potser més alt».

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

I ahir a la mateixa hora que la Cambra expressava les seves inquietuds, el conseller de Presidència, Francesc Homs, elevava el to del desafiament. En una compareixença per explicar l'informe del Govern sobre l'«ofensiva premeditada» de l'Estat contra Catalunya, Homs va afirmar: «Els únics que actuen de manera unilateral i al marge de la Constitució, les lleis i la democràcia són el Govern espanyol i algunes institucions de l'Estat. No ho fan de forma descarada, oberta i transparent, però ho fan».

DESQUALIFICACIONS DE CARA AL 27-S / La compareixença es va convertir en un acte de precampanya electoral, en què gairebé tots els partits van utilitzar la desqualificació i el traç gruixut. Socialistes, PP i Ciutadans van acusar Homs i el Govern de falta de respecte a les institucions estatals. «Li hauria de demanar la dimissió per afirmar que el Govern espanyol està fora de la llei», va afirmar Maurici Lucena, del PSC. PP i Ciutadans van carregar contra la figura d'Homs, mentre que ERC va defensar l'informe i Jaume Bosch, d'ICV-EUiA, va mirar de situar-se en una posició equidistant: va denunciar el centralisme del Partit Popular però va recordar que l'Executiu català ha recolzat lleis clau dels populars.